Els dos capitans durant la Sardana Curta

Festa major

Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa)

La festa major de Sant Feliu de Pallerols se singularitza per la Mata-degolla, nom amb què es coneix popularment un conjunt de danses únic a Catalunya que té per protagonistes a la imatgeria festiva local: els cavallets, els gegants i la mulassa.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Aplec del Coral a Prats de Molló i la Presta

Aplec del Coral

Ermita de Nostra Senyora del Coral, Prats de Molló i la Presta (el Vallespir)

25 de maig de 2026

Cada Dilluns de Pasqua Granada centenars de persones vingudes de banda i banda de país s'apleguen al Santuari de Nostra Senyora del Coral, a les muntanyes de Prats de Molló, per compartir el dia amb amics i coneguts, visitar el santuari i ballar sardanes i un contrapàs al ritme de la música de cobla.
Festa Major de la Creu Alta de Sabadell

Festa major

La Creu Alta, Sabadell (el Vallès Occidental)

Fins al 25 de maig de 2026

L'antic poble de la Creu Alta -avui annexat com a barri a Sabadell- celebra la seva festa major el cap de setmana anterior a la Pasqua Granada, amb un seguit d'activitats protagonitzades pels elements de la cultura popular catalana.
Arribada d'una colla, l'any 1986

Festa dels xatos

Rubí (el Vallès Occidental)

25 de maig de 2026

L'aplec a l'ermita de Sant Muç és una de les celebracions festives més populars i antigues de Rubí. Singularitzada per les forquilles i demés estris gegants que hi porten alguns assistents, s'hi fa una gran menjada a l'aire lliure, ball de gegants, castells i la Dansa dels Xatos.
Aplec del Caragol de Lleida

Aplec del Caragol

Lleida (el Segrià)

22, 23 i 24 de maig de 2026

L'Aplec del Caragol, que va néixer en el si de la Festa Major de Lleida però que ja disposa d'una dinàmica i una data de celebració pròpies, gira al voltant de la multitudinària ingesta compartida de cargols que es celebra cada any al Parc dels Camps Elisis a finals del mes de maig.

La Patum del carrer de la Pietat

Berga (el Berguedà)

Fins al 25 de maig de 2026

La Patum no només se celebra pels carrers del barri antic de Berga en dates de Corpus. El cap de setmana de Pentecosta, per exemple, els veïns i veïnes del carrer de la Pietat de Berga celebren un conjunt d'actes patumaires que, des del 1962, han esdevingut el preludi de la gran Patum.
Aplec de la Salut a Sant Feliu de Llobregat

Aplec de la Salut

Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)

25 de maig de 2026

Sant Feliu de Llobregat viu, cada dilluns de Segona Pasqua, una celebració festiva que té lloc a l'ermita de la Salut, situada al parc de Collserola. Els participants surten de bon matí de la plaça de la vila i passen tot el dia a la serra. Un dels actes més destacats de la festa és l'extraordinari Ball de la Soca, efectuat al voltant d'una gran soca d'arbre.
Festa dels Cors al Barri del Raval de Barcelona

Festa dels cors

El Raval, Barcelona (el Barcelonès)

Del 23 al 25 de maig de 2026

El barri del Raval celebra, pels volts de Pasqua Granada, una de les festes tradicionals més sorprenents i desconegudes de la ciutat de Barcelona. Tres dies de festa grossa basada en les desfilades dels cors, una espècie d’exèrcit festiu format per homes armats amb unes reproduccions gegants d’estris culinaris i d’oficis.

Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell

Tona (Osona)

24 i 25 de maig de 2026

Roses, carrosses i sardanes són els tres grans protagonistes de l'Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell, una festa que es celebra diumenge i dilluns de Pasqua Granada i que combina les tradicionals celebracions florals de la primavera amb les populars trobades per ballar sardanes.
Cornamusam d'Olot

Cornamusam

Olot (la Garrotxa)

Del 20 al 24 de maig de 2026

És un dels festivals internacionals temàtics dels que es fan a Catalunya a principis d'estiu. Organitzat per l'Associació de Cultura Popular El Til·ler, aquest festival únic aplega en un mateix espai a amants i intèrprets de la cornamusa, un instrument clàssic en l'àmbit de la música tradicional europea.
Festa dels cors a la Barceloneta

Festa dels cors

La Barceloneta, Barcelona (el Barcelonès)

Del 23 al 25 de maig de 2026

El barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, celebra pels volts de Pasqua Granada una de les festes més sorprenents de la ciutat. Es tracta de tres dies de festa grossa basada en les animades desfilades dels cors o agrupacions corals del barri.
Festa de la Cirera Sant Climent de Llobregat

Festa de la cirera

Sant Climent de Llobregat (el Baix Llobregat)

23 i 24 de maig de 2026

Estructurada al voltant de l'Exposició de Cireres i el Mercat Pagès, i complementada amb nombroses activitats culturals, és una festa popular destinada a celebrar l'èxit de la collita d'aquesta fruita i s'ha convertit, amb els anys, en una de les festes més importants de la vila.
Festa de Santa Rita a Barcelona

Festa de Santa Rita

El Raval, Barcelona (el Barcelonès)

22 de maig del 2026

Cada 22 de maig les dones de la comunitat cristiana del barri del Raval de Barcelona, i també d'altres comarques del país, veneren les relíquies de santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses. El culte es realitza mitjançant un tipus especial de rosa i constitueix la diada més concorreguda i important en la religiositat popular del barri.

Són protagonistes

Mulassa de Sant Feliu de Pallerols

La mulassa

Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa)

Fins al 25 de maig de 2026

És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d'aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure la seva imatge penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l'any i disposa d'un ball, una cançó i una música propis.

És temps de…

Estris gegants

Estris gegants

Barcelona

Fins al 25 de maig de 2026

Una de les singularitats de les desfilades dels grups festius que cada any per Pasqua Granada se celebren en diversos barris de Barcelona són les reproduccions gegants de diferents estris de cuina o eines d'oficis que duen els participants.

Pasqua Granada

Pasqua Granada

Diverses poblacions

25 de maig de 2026

El dia de Pasqua Granada o Pentecosta és una celebració primaveral que prové i incorpora cerimònies d'antics cultes agraris relacionats amb la granada dels cereals dels camps i la fructificació de les plantes. En el context del Cristianisme, la festa commemora la baixada de l'Esperit Sant sobre els apòstols.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Histories d'air et de feu / Històries d'aire i de foc

Histories d'air et de feu / Històries d'aire i de foc

Diversos autors

Éditions Loubatières

Després d' Histoires de pierres (Històries de pedres), Histoires de plumes et de poils...

La vida familiar al Pallars (1942)

La vida familiar al Pallars (1942)

Ramon Violant i Simorra

Garsineu Edicions

Aquesta edició de 2024 permet recuperar un llibre esgotat, que com havia destacat Ramona Violant i...

Les llegendes del centre del món

Les llegendes del centre del món

Andreu Ramis Puig-gròs

Edicions UIB

Després d’un seguit de converses amicals amb mossèn Bartomeu –algunes intranscendents, altres...

Articles

Ball de cavallets, gegants i mulassa de Sant Feliu de Pallerols

Ball de cavallets, gegants i mulassa de Sant Feliu de Pallerols

Montserrat Garrich i Ribera

Associació Caramella

Revistes

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Una societat no està constituïda només per la massa d’individus que la componen, pel territori que ocupen, per les coses que utilitzen, pels moviments i actes que realitzen, sinó, abans que res, per la idea que es fa de si mateixa

Émile Durkheim
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes