Detall del frontal d'altar de Santa Margarida de Vila-seca (Osona). Foto: Museu d'Art Medieval de Vic

Santa Margarida

Diverses poblacions

En la biografia i llegenda de santa Margarida es barregen el rastre de les heroïnes medievals europees matadores de dracs i la història d'una noia que visqué al segle III a Antiòquia i que es feu famosa per un episodi fantàstic durant el qual aconsegueix sortir de la panxa d'una bèstia ferotge, una cuca-fera, que l'havia devorada.

Baner Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa del Carme a l'Estartit

Festa del Carme

L'Estartit, Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

16 de juliol de 2025

L'Estartit celebra, cada 16 de juliol, una festa dedicada a la Mare de Déu del Carme que consisteix en el passeig, primer per terra i després per mar, d'una imatge de la Verge que en tot moment va acompanyada, durant la seva sortida anual, per música de cobla.
Cavalcada de la Ceràmica de Manises

Festes patronals

Manises (l'Horta Sud)

Fins al 20 de juliol de 2025

Manises celebra les seves festes patronals amb la terrissa i la ceràmica com a grans protagonistes. Hi destaca la Cavalcada de la Ceràmica, una insòlita desfilada de carrosses durant la qual els fabricants reparteixen milers de peces de ceràmica, l'escuradeta, entre els assistents.

Festa del Carme

L'Escala (l'Alt Empordà)

16 de juliol de 2025

L'Escala celebra, cada 16 de juliol, una festa en honor a la patrona de la gent del mar que gira al voltant del passeig anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, que es complementa amb l'art d'elaboració de catifes de sal de tots els colors i amb un homenatge festiu a la gent gran.

Festa de la Mare de Déu del Carme

Palamós (el Baix Empordà)

20 de juliol de 2025

Cada diumenge més proper al 16 de juliol els pescadors i la resta de persones de Palamós relacionades amb el mar celebren la Festa de la Mare de Déu del Carme, que compta amb una cercavila que acompanya la imatge de la marededéu des de l'església fins al port, on s'inicia una multitudinària Processó Marítima.
Festa del Carme al Serrallo de Tarragona

Festa del Carme

Barri del Serrallo, Tarragona (el Tarragonès)

Fins al 18 de juliol de 2025

Els veïns del conegut barri del Serrallo, mariners en la seva gran majoria, celebren la Festa del Carme amb una vistosa cercavila terrestre que es converteix en una processó marítima que, durant unes hores, retorna aquesta divinitat del mar al seu medi natural.
Festa Major de la Riera de Gaià

Festa major de Santa Margarida

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2025

La Festa Major de la Riera de Gaià té lloc entorn el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, patrona de la vila. La festa es celebra com a mínim des del segle XII i compta amb la presència destacada del ball de diables, amb els seus famosos versos satírics, els gegants manotes i una escenificació entre santa Margarida i el Drac.

Festa major

Taüll, La Vall de Boí (l'Alta Ribagorça)

Fins al 20 de juliol de 2025

Cada tercer cap de setmana de juliol, Taüll celebra la seva festa grossa amb la tradicional baixada de falles, el ball de festa major i els populars Ball Pla i Ball de Sant Isidre, que compten amb la participació de la gent del poble, de tota la Vall de Boí i d'altres indrets d'arreu del país.
Fira del Circ de La Bisbal d'Empordà

Fira de circ al carrer

La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)

18, 19 i 20 de juliol de 2025

Durant tres dies la vida dels carrers i les places de la Bisbal s'il·lumina amb el somriure dels pallassos i el vol impossible del trapezi. Un festival per recórrer la vila al ritme de la música de circ i per redescobrir la màgia i la genialitat dels artistes que treballen al carrer.

Festes del Port

Llançà (l'Alt Empordà)

De l'11 al 16 de juliol del 2025

Pels volts del 16 de juliol, Llançà celebra les Festes del Port, un conjunt de celebracions dedicada a la protectora de la gent del mar que consisteix en una processó de la Mare de Déu del Carme pel port i diverses activitats relacionades amb la cultura marítima per a petits i grans.

Festes del Quadre de Santa Rosalia

Torredembarra (el Tarragonès)

Fins al 26 de juliol de 2025

La vila de Torredembarra celebra, cada 14 i 15 de juliol, una celebració votiva en honor a Santa Rosalia, una santa d'origen italià a qui s'atribueix la virtut de fer desaparèixer la pesta del poble al segle XVII. La festa compta amb la participació de l'extensíssim seguici popular d'aquest municipi tarragoní.

Són protagonistes

Ball de Diables de la Riera de Gaià

Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

18 de juliol de 2025

Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.

Ball de diables

Torredembarra (el Tarragonès)

14 de juliol de 2025

El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.

És temps de…

Toquen a córrer

Diverses poblacions

Juny-juliol de 2025

Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, un ball molt alegre i animat, en què persones de totes les edats es barregen, s'agafen, s'abracen i es posen a córrer, saltant amb eufòria.

Cucanyes marítimes

Cucanyes marítimes

Diverses poblacions

Estiu del 2025

Un dels jocs populars més presents en les festes del mar són les cucanyes que es fan al voltant d'un pal de fusta ensabonat, tradicionalment procedent dels màstils o 'arbres' de les embarcacions de vela. La temporada de cucanyes marítimes comença per Sant Elm, el 2 de juny, i dura tot l'estiu.

Mediateca

Llibres

Museu Ceràmica Manises

Museu Ceràmica Manises

Diversos autors

Museu Valencià d'Etnologia

La publicació ha estat elaborada per especialistes, entre ells la directora del Museu i...

El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral

El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral

Joan-Lluís Monjo i Mascaró

Edicions del Bullent

Treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l’expressió del sexe. Té...

Històries de la Patum

Històries de la Patum

Albert Rumbo Soler

Editorial Gavarres

La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és tant simple i planera com complexa i...

Articles

El culte a la Verge del Carme en les poblacions del litoral dels Països Catalans
Dels orígens als primers anys del Tomb de Foc

Dels orígens als primers anys del Tomb de Foc

Heribert Masana i Soler

Festes.org

Un foc purificador: la Flama del Canigó en la nit santjoanenca. El testimoni de Francesc Comte (segle XVI)

Entre les realitats anímiques, la festa és una cosa per si mateixa, que no es pot confondre amb cap altra al món.

Karl Kerény
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una eina original, innovadora i atractiva que ha estat punt de referència per a tots aquells que, de pic o de palada, ens dediquem a temes relacionats amb la cultura popular i tradicional, tan del nostre país, com d’arreu del món. Festes.org és el veritable vademècum on tots hem anat a raure buscant allò que no trobàvem enlloc més. I no només ho hem trobat, sinó que el resultat ha estat trobar-ho amb qualitat, rigorositat i mestria. És a dir, allò que els contribuents esperem que les administracions públiques facin amb els nostres diners però que finalment ha de tirar-ho endavant un particular.

Albert Rumbo Soler Albert Rumbo Soler

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes