Portada

La Setmana Fallera

València (València)

Del 15 al 19 de març de 2026

Aquests dies la ciutat de València i moltes altres poblacions del País Valencià celebren la seva festa més important, un conjunt d'actes que es preparen des de fa un any i que tenen en la setmana del 15 al 19 de març, l'anomenada 'Setmana Fallera', el seu màxim clímax i intensitat.

Agenda d’aquesta setmana

Festes de Serralavella

Ullastrell (el Vallès Occidental)

De l'11 al 15 de març de 2026

Ullastrell celebra, cada any pels volts del quart dimecres de Quaresma, la festa de Serralavella. Hereva d'un antic costum molt estès arreu d'Europa i basat en una capta infantil, la celebració està fonamentada en la participació de les entitats del poble i, especialment, una geganta que representa la Quaresma.

Festa de l'oli i l'espàrrec. Mil·lenària

Godall (el Montsià)

14 i 15 de març de 2026

Durant dos dies el Godall celebra una festa dedicada a donar a conèixer les virtuts de dos dels seus productes autòctons, l'oli i els espàrrecs, amb degustacions, visites guiades, concursos i altres activitats per a tothom.

Festa dels Nanos

Cocentaina (el Comtat)

11 de març de 2026

Cocentaina celebra una arrelada tradició contestana que consisteix en l'exposició als carrers d'una sèrie de figures grotesques fetes pels seus habitants a través de les quals es critica l'administració local i alguna persona del veïnat.

Fira del Fang

Marratxí (el Raiguer)

Del 5 al 15 de març de 2026

Marratxí es coneix a tot Mallorca com a municipi del fang, com a terra d'obradors i de botigues d'olles, greixoneres i altres atuells de terrissa. Fent honor a aquest prestigi guanyat a pols, el municipi organitza la Fira del Fang des de 1984.

Festes de la Magdalena

Castelló de la Plana (la Plana Alta)

Del 7 al 15 de març de 2026

Durant més de vuit dies i sempre pels volts del tercer diumenge de Quaresma, Castelló de la Plana celebra les seves festes més esperades. A diferència del que és habitual en altres indrets, els castellonencs no celebren la seva festa grossa en honor al seu patró sinó per commemorar un dels mites fundacionals de la ciutat, per recordar el seu origen com a poble.

La Vella Quaresma

Mataró (el Maresme)

Del 18 de febrer al 2 d'abril de 2026

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.

Mostra de carboneig

Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)

Del 14 de febrer al 22 de març de 2026

El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a combustionar, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.

Festa de la Llum

Manresa (el Bages)

Fins al 15 de març de 2026

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

Són protagonistes

S'Àvia Corema

Maó (Menorca)

Fins al 2 d'abril de 2026

Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.

És temps de…

El bacallà

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

El bacallà, un peix que no prové del Mediterrani sinó dels mars freds del nord d'Europa, és un dels símbols gastronòmics de la Quaresma i un dels ingredients principals d'alguns dels plats més cèlebres de la cuina catalana.

Els dejunis

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

Entre els diferents preceptes que ha imposat el període quaresmal als cristians, el dejuni ha estat històricament un dels més seguits. Avui, malgrat haver minvat força, la pràctica del dejuni s'ha recuperat al món occidental a través de noves teràpies de guariment inspirades en antics costums vinculats al poder de la natura.

Mediateca

Llibres

Cultura popular i tradicions mallorquines

Biel Rotger Bibiloni

Autoedició

Amb el subtítol de 'Costums, creences, festes: fires i mercats de Mallorca', aquest llibre...

Mar i muntanya, l’estil culinari més sorprenent d’Europa

Jaume Fàbrega i Colom

Úrsula Llibres

'Amb aquest llibre de receptes de mar i muntanya el mestre Jaume Fàbrega rebla el clau un cop...

Falles sense foc. Una crítica a la domesticació festiva

Gil-Manuel Hernández Martí

Autoedició

Es tracta d’una selecció dels articles que he anat publicant durant els darrers tretze anys amb...

Revistes

Revista d'Estudis Fallers. Quaderns d'investigació social de la festa

Diversos autors

Associació d'Estudis Fallers

Revista que va néixer l'any 1994 de la mà de l'Associació d'Estudis Fallers amb l'objectiu de...

Quan els arquitectes i urbanistes hagin fet totes les ciutats del món mortalment iguals i avorrides, sense cap sentit ni sensibilitat quant a la història i la tradició, potser aleshores, com en el famós conte "El flautista d’Hamelín", els seus deprimits habitants fugiran darrere de l’últim drac cap a un món més propici, més original i més alegre.

Joan Tarrés