Diumenge de Rams a Elx

Diumenge de Rams

Elx (el Baix Vinalopó)

Els ciutadans d'Elx celebren cada any la festa de Diumenge de Rams amb una gran quantitat de palmes blanques procedents del seu Palmerar, un espai únic de la ciutat que conté més de 240.000 palmeres i que l'any 2.000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Setmana Santa Marinera de València

Setmana Santa marinera

València (València)

Del 27 de març al 5 d'abril de 2026

Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Concurs de palma blanca a Elx

Concurs de palma blanca

Elx (el Baix Vinalopó)

28 de març de 2026

Cada any per Setmana Santa, Elx acull la celebració d'un concurs en el que diversos artesans palmers de la ciutat competeixen en l'elaboració d'unes palmes extraordinàries, tan per les seves mides com pel seu treball artístic.
Mercat de palmes i palmons a Elx

Mercat de palmes i palmons

Elx (el Baix Vinalopó)

27 i 28 de març de 2026

Els carrers i places d'Elx s'omplen, el divendres i el dissabte abans del Diumenge de Rams, de parades dels artesans palmers d'aquesta ciutat valenciana, que ofereixen als visitants el bo i millor dels seus obradors, reconeguts internacionalment per la qualitat dels seus productes de palma blanca.
Festa i Processó dels Dolors a Besalú

Festa i Processó dels Dolors

Besalú (la Garrotxa)

27 de març de 2026

L'escenari medieval dels temples, carrers i places de Besalú és el marc incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors de Besalú, una mostra de la devoció popular local envers la Mare de Déu dels Dolors que conté notables singularitats dins el conjunt de processons catalanes del seu gènere.
Fira del Brunyol de Figueres

Fira del brunyol

Figueres (l'Alt Empordà)

28 de març de 2026

La Fira de Sant Josep de Figueres és una iniciativa que pretén difondre el coneixement dels "brunyols", una dolça i exquisida menja que en el passat havia estat el substitut calòric perfecte per combatre els preceptes quaresmals.
Festa dels Dolors de Mieres

Festa dels Dolors

Mieres (la Garrotxa)

27 de març de 2026

Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.
Mercat del Ram de Vic

Mercat del Ram

Vic (Osona)

27, 28 i 29 de març de 2026

Creat al voltant del tradicional mercat per a la compra de palmes, palmons i llorer per a la celebració del diumenge de Rams que s'instal·la a la porxada Plaça Major, el mercat ha anat ampliant tant la seva ubicació com el seu contingut original fins a esdevenir una veritable fira multisectorial.
Festa de la Mare de Déu dels Dolors a Banyoles

Festa de la Mare de Déu dels Dolors

Banyoles (el Pla de l'Estany)

27 de març de 2026

Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.

Són protagonistes

Estaferms durant la processó. Foto: Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú

Els Estaferms

Besalú (la Garrotxa)

27 de març de 2026

Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans.
S'Àvia Corema de Maó

S'Àvia Corema

Maó (Menorca)

Fins al 2 d'abril de 2026

Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.

És temps de…

Palmes i palmons

Palmes i palmons

Diverses poblacions

Fins al 29 de març de 2026

Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.

Els brunyols de l'Empordà

Brunyols de l'Empordà

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

A l'Empordà, dels bunyols que s'elaboren i es consumeixen els dies de Quaresma i Setmana Santa en diuen «brunyols». Aquesta petita diferència en el nom no és només una petita variació fonètica si no que respon, en realitat, a una recepta pròpia d'aquest dolç basada en la presència d'una planta aromàtica i medicinal: la matafaluga.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Tradición en la modernidad avanzada: la Semana Santa Marinera de Valencia

Tradición en la modernidad avanzada: la Semana Santa Marinera de Valencia

Pedro García Pilán

Museu Valencià d'Etnologia - Diputació de València

Un treball monogràfic sobre la Setmana Santa Marinera elaborat per un doctor en sociologia. Es...

La tradició de la vinya i el vi

La tradició de la vinya i el vi

Llorenç Ferrer i Alòs

Un estudi que descriu el patrimoni que ens ha deixat la vinya al llarg del temps: feixes, tines i...

Llegendes i rondalles dels Països Catalans

Llegendes i rondalles dels Països Catalans

Daniel Rangil Brunet

Editorial Efadós

Llegendes i rondalles de bèsties, follets, gegants, tresors, dones encantades, bruixes, dimonis, i...

Articles

Les branches et palmes decorées du dimanche des rameaux en Catalogne

Les branches et palmes decorées du dimanche des rameaux en Catalogne

Joan Amades i Gelats

Presses Universitaires de France

Conservació i vigència del teatre popular: el cas de La Passió

Conservació i vigència del teatre popular: el cas de La Passió

J. Francesc Massip Bonet

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Audio / CD

Sons dels Dolors

Sons dels Dolors

Diversos autors

Congregació dels Dolors

Música de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú.

De Rams a Pasqua

De Rams a Pasqua

Xavier Roviró i Alemany

Grup de Recerca Folklòrica d'Osona

Selecció dels testimonis sonors més destacats al voltant del temps de Setmana Santa i Pasqua....

Què és el que tenim a mà perquè el desgast no sigui absolut? Les festes. Aquest moviment intermedi que trenca la rutina, que trenca la quotidianitat, que trenca la nostra percepció embotada de la realitat, i ens obre a tot un altre món verge i imprevisible

Albert Serra
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Festes.org és aquell portal que emmagatzema la memòria del patrimoni festiu dels Països Catalans. Però abans que un arxiu i un recurs on acudir quan cal tractar temes tractats de manera minoritària, és també un punt divulgatiu de primer ordre, seriós i que permaneix en el temps tot i ser en format electrònic.

Daniel Vilarrúbias Daniel Vilarrúbias

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Etiquetes

Més etiquetes