Festa de Sant Pau a Sant Pol

Festa major d'hivern

Sant Pol de Mar (el Maresme)

Sant Pol de Mar celebra la seva festa major d'hivern amb una agenda d'activitats ben variada i per a totes les edats que, a més dels actes tradicionals, com el Ball de l'Almorratxa i la Fira de Sant Pau, incorpora actes propis de les diades de Sant Antoni Abat i Sant Sebastià.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de Sant Sebastià a Cadaqués

Festa de Sant Sebastià

Cadaqués (l'Alt Empordà)

20 de gener de 2026

Cada 20 de gener els cadaquesencs i cadaquesenques van a peu des del poble fins a l'Ermita de Sant Sebastià per ballar sardanes i per executar les patacades, unes corrandes en cercle que acaben a cops amables entre els participants.
Ball dels Garrofins de Moià

Ball dels garrofins

Moià (el Moianès)

19 i 20 de gener de 2026

Cada any pels volts de sant Sebastià, i en el marc de la Festa Major d'Hivern de Moià, surt el Ball dels Garrofins, una dansa d'origen incert i que pren el seu nom de les barretines llarguíssimes i enflocades que duen els seus balladors.
Festa de la Calçotada de Valls

Festa de la calçotada

Valls (l'Alt Camp)

25 de gener de 2026

La festa de la calçotada de Valls és un punt de referència en el calendari festiu i gastronòmic català, doncs s'ha convertit en el tret de sortida de la temporada d'aquesta ceba tendra. Cada any milers de persones s'acosten a aquesta localitat per participar en les activitats que s'hi fan: concursos, degustacions populars i tot un seguit d'altres actes festius.

Ballada per les masies Sant Pere de Ribes

Ballada per les masies

Sant Pere de Ribes (el Garraf)

24 de gener de 2026

Un dels actes més antics, emotius i ribetans de la Festa Major d'Hivern de Sant Pau a Sant Pere de Ribes és l'anomenada 'Ballada per les masies', un recorregut ballat per algunes de les cases pairals situades als límits del poble que té lloc el dia 24 de gener al vespre.
Santantonada d'Herbers

Santantonada

Herbers (els Ports)

23 i 24 de gener de 2026

La Festa de Sant Antoni d'Herbers segueix l'estructura ritual de totes les Santantonades que aquests darrers dies de gener es celebren en diferents pobles dels Ports de Morella. La d'Herbers, però, és l'única que no inclou cavalls en la seva posada en escena.
Cavalcada dels Tres Tombs de Barcelona

Cavalcada dels Tres Tombs

Barcelona (el Barcelonès)

24 de gener de 2026

La presència dels Disset Genets de Sant Antoni, una tradició genuïnament barcelonina, és un dels aspectes destacats d'aquesta celebració que té lloc en el marc de la festa major del barri. La cavalcada és protagonitzada per tot tipus de carros i carruatges, vehicles que abans de l'arribada dels cotxes havien estat utilitzats per a desplaçar-se per la ciutat.

Festes de Sant Sebastià de Moià

Festa major d'hivern

Moià (el Moianès)

Fins al 25 de gener de 2026

Instituïda per un vot de poble del 1676, la festa major d'hivern de Sant Sebastià es caracteritza per l'aparició dels petits Garrofins, els Teiers i l'esparriot entremaliat anomenat 'Pollo' així com per l'execució d'un ric conjunt de danses tradicionals pròpies del poble.
Festes de Sant Sebastià de Monistrol de Montserrat

Festes de Sant Sebastià

Monistrol de Montserrat (el Bages)

Fins al 25 de gener de 2026

Les festes en honor de Sant Sebastià, el patró de Monistrol de Montserrat, remeten a l'època en què les grans pestes europees causaven estralls entre la població. El moment culminant és el Ball del Bo-Bo, amb el qual se sembren a la terra, simbòlicament, els dons guaridors proporcionats pel sant.
El Pelegrí de Tossa

El Vot del Pelegrí

Tossa de Mar (la Selva)

20 i 21 de gener de 2026

Quan a l'Edat Mitjana la terrible pesta negra recorria Europa i els morts es contaven per centenars de milers, moltes poblacions, com és el cas de Tossa de Mar, s'encomanaren a l'ajut celestial per lliurar-se de la malaltia. Per donar les gràcies, cada any es fa un emocionat pelegrinatge fins a Santa Coloma de Farners.
Festa dels Tres Tombs d'Igualada

Festa dels Tres Tombs

Igualada (l'Anoia)

Del 16 al 24 de gener de 2026

La festa dels Tres Tombs a Igualada és una mostra viva de la importància de les celebracions de Sant Antoni en el conjunt del territori català. La transcendència històrica dels traginers de la zona de l'Anoia han convertit la festa de sant Antoni igualadina en una diada molt especial.

Són protagonistes

El Pollo de Moià

El Pollo

Moià (el Moianès)

19 i 25 de gener de 2026

El Pollo és un esparriot que, amb el poder que li dóna portar la cara tapada i una porra revestida amb una pell de conill, surt en determinades festes de la vila de Moià amb l'objectiu d'excitar grans i petits, obrir pas entre la gent i permetre l'actuació dels entremesos, músics i dansaires.

És temps de…

Patacades

Patacades

Cadaqués

20 de gener de 2026

Les patacades són un costum popular propi del poble de Cadaqués. Vinculades a dues de les celebracions hivernals del municipi, Sant Sebastià i Carnaval, les patacades són un ball cantat, una corranda que combina la cançó satírica improvisada amb el ball en cercle.

Dimonis, diablets i botargues

Dimonis, diablets i botargues

Diverses poblacions

Sant Antoni 2026

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.

Mediateca

Llibres

El gran llibre de la calçotada

El gran llibre de la calçotada

Diversos autors

Edicions Cossetània

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives Amb voluntat enciclopèdica i...

Petit mallorquinari

Petit mallorquinari

Jaume Vich Garcia

Melicotó

Un volum que reuneix les principals festes, costums i tradicions populars de Mallorca al llarg de...

Sant Antoni, sant valencià

Sant Antoni, sant valencià

Àlvar Monferrer i Monfort

Consell Valencià de Cultura. Generalitat Valenciana

Amb aquest llibre, Àlvar Monferrer torna a ocupar-se d'un tema de religiositat popular en els seus...

Articles

El pollo o el jutge: evolució de l’esparriot moianès

El pollo o el jutge: evolució de l’esparriot moianès

Jaume Clarà i Arisa

Associació Cultural Modilianum

La importància dels símbols: la creu de Sant Antoni

La importància dels símbols: la creu de Sant Antoni

Maria Esperança Nicolau Martínez

Patronat de Sant Antoni

Tradició i modernitat a la festa de Sant Antoni Abat

Tradició i modernitat a la festa de Sant Antoni Abat

Josep Terrassa Flaquer

Revista Cap Vermell

La Festa dels Tres Tombs. Del ritual a la Federació

La Festa dels Tres Tombs. Del ritual a la Federació

Xavier Orriols i Sendra

Festes.org

Revistes

Memòria obrera i cultura popular

Memòria obrera i cultura popular

Diversos autors

Associació Caramella

El tema central d'aquest número de la revista són algunes de les expressions populars del...

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

Diversos autors

Publicacions de la Universitat de València (PUV)

Els professors Antonio Ariño i Pedro García han estat els responsables de coordinar el...

Vídeo / DVD

Dimonis tradicionals

Dimonis tradicionals

Diversos autors

Ajuntament de Muro

Un relat audiovisual que neix amb l’objectiu de donar visibilitat als dimonis tradicionals, els...

La festa de Sant Antoni d'Artà

La festa de Sant Antoni d'Artà

Diversos autors

Consell de Mallorca. Departament de Cultura

El material d'aquest DVD va ser enregistrat l'any 2008 al poble d'Artà durant les festes de Sant...

Quan els arquitectes i urbanistes hagin fet totes les ciutats del món mortalment iguals i avorrides, sense cap sentit ni sensibilitat quant a la història i la tradició, potser aleshores, com en el famós conte "El flautista d’Hamelín", els seus deprimits habitants fugiran darrere de l’últim drac cap a un món més propici, més original i més alegre.

Joan Tarrés
Cançons de Reis
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Festes.org és aquell portal que emmagatzema la memòria del patrimoni festiu dels Països Catalans. Però abans que un arxiu i un recurs on acudir quan cal tractar temes tractats de manera minoritària, és també un punt divulgatiu de primer ordre, seriós i que permaneix en el temps tot i ser en format electrònic.

Daniel Vilarrúbias Daniel Vilarrúbias

Etiquetes

Més etiquetes