Capta de Sant Nicolau a Cabassers

Festa de Sant Nicolau

Cabassers (el Priorat)

Armats amb un sabre de fusta i cistells de vímet, els infants de la vila de Cabassers celebren la festa de Sant Nicolau fent una capta pels carrers del poble mentre van cantant cançons tradicionals. Després, amb tot el que arrepleguen de la gent que els obra les portes de casa seva, fan una gran berenada.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Mostra de Pessebres i Fira del Pessebre

Mostra de Pessebres i Fira del Pessebre

Olot (la Garrotxa)

Del 6 al 8 de desembre de 2025

Cada any pel Pont de la Puríssima, Olot comparteix la seva passió pel món del pessebre amb els visitants. Terra de grans pessebristes i on la tradició de fer el pessebre està ben arrelada, la ciutat dóna el tret de sortida a la seva renombrada Mostra de Pessebres, que té per objectiu divulgar el fet pessebrístic, i a la Fira del Pessebre, una fira especialitzada en figures i materials de qualitat per al pessebre.
Fira de la Puríssima a Sant Boi de Llobregat

Fira de la Puríssima

Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat)

6, 7 i 8 de desembre de 2025

La Fira de la Puríssima és una de les fires més concorregudes de les comarques barcelonines i quasi bé una festa major a Sant Boi de Llobregat. S'estructura al voltant de dues activitats agrícoles: una fira de planter i una mostra de construccions artístiques fetes amb els fruits de la terra pels pagesos locals.
La Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar. Foto: Arxiu Fidel Fita

Festa de la Mare de Déu Fumadora

Arenys de Mar (el Maresme)

8 de desembre de 2025

Des de fa uns anys, la localitat d'Arenys de Mar s'omple de fum, pipes i fumeroles de tota mena per celebrar la Mare de Déu Fumadora, una versió particular de la festa de la Puríssima, on s'ha recuperat l'antic ritual de fumar, que es converteix per uns dies en l'activitat central de la festivitat.

Fira de la Puríssima a Gironella

Fira de la Puríssima

Gironella (el Berguedà)

8 de desembre de 2025

Un concorregut Concurs de Pessebres, una escudella de blat de moro escairat, amb recepta secreta i pròpia del poble i una fira d'artesans són alguns dels ingredients d'aquesta fira que se celebra el matí del dia de la Puríssima i que anuncia la proximitat de les festes nadalenques.
Festa de Sant Nicolau, l'any 1970

Festa de Sant Nicolau

Borriana (la Plana Baixa)

Pels volts del 6 de desembre de 2025

Borriana celebra la festa de Sant Nicolau amb espases de fusta i llonganissa. Aquest dia, els xiquets i xiquetes surten a fer una capta pels carrers de la ciutat entonant la cançó tradicional de Sant Nicolau i després berenen un entrepà de llonganissa.
Fira de torrons de Llinars del Vallès

Fira de torrons

Llinars del Vallès (el Vallès Oriental)

6, 7 i 8 de desembre 2025

Cada cap de setmana més proper al 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, Llinars celebra una fira en què els mestres torronaires catalans presenten les seves propostes de torrons per a les festes nadalenques de l'any en curs.
Festa de les Xiques a El Molar

Festa de les Xiques

El Molar (el Priorat)

7 de desembre de 2025

El Molar celebra la Festa de les Xiques, una diada centenària recuperada el 1992 i que, tot i ser un ritus de galanteig en els seus inicis, ara és protagonitzada principalment per la quitxalla, que passa casa per casa repartint les típiques coques.
Festa de Sant Nicolau a Àger

Festa de Sant Nicolau

Àger (la Noguera)

5 de desembre de 2025

Tal com també és costum en altres pobles catalans, l'escola rural d'Àger celebra la festivitat de Sant Nicolau, patró de la mainada, amb un captiri infantil. Els seus alumnes passegen pels carrers cantant cançons populars i recullen tots els obsequis i el menjar que els donen els veïns.
Festes de la Puríssima a Ontinyent

Festes de la Puríssima

Ontinyent (la Vall d'Albaida)

Fins el 8 de desembre de 2025

Les festes majors en honor a la patrona d'Ontinyent, la Immaculada Concepció, destaquen pels bous -en les modalitats de corda i embolat-, les danses processionals, l'anunci angèlic, el cant dels Angelets i la resta d'actes relacionats amb el culte a l'anomenada "Mare de Déu de Plata".
Fira de Santa Llúcia de Barcelona

Fira de Santa Llúcia

Barri Gòtic, Barcelona (el Barcelonès)

Fins al 23 de desembre de 2025

Malgrat que a Barcelona hi ha diferents fires on es poden comprar tots els productes típics de les dates nadalenques, la Fira de Santa Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la Catedral és, sens dubte, la més emblemàtica de totes.
Festa major de Sant Andreu de Palomar. Foto: Manuel Raigada

Festa major

Sant Andreu de Palomar, Barcelona (el Barcelonès)

Del 28 de novembre al 8 de desembre del 2025

Durant 10 dies l'antiga vila de Sant Andreu de Palomar celebra la seva Festa Major, una de les manifestacions festives populars més importants de la ciutat de Barcelona. Destaca per les seves cercaviles dels grups de cultura popular i per l'escenificació de l'antic drama sacre de la Vetlla de Sant Andreu.
Festa del Bisbetó a Montserrat

Festa del Bisbetó

Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)

6 de desembre de 2025

Pels volts de Sant Nicolau, patró del infants, l'escolania de Montserrat celebra una antiga tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i consagra un "Bisbetó" d'entre els escolans nouvinguts. L'escollit exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions posteriors.

És temps de…

La Torronera

La Torronera

Diverses poblacions

8 de desembre de 2025

La festivitat de la Immaculada Concepció, una de les festes amb més tradició de Catalunya (se celebra des de 1281), és el primer dia del calendari tradicional en què hom menja torrons a les cases, un costum que ha acabat batejant a la Puríssima amb el sobrenom de Mare de Déu Torronera.

La Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció

Diverses poblacions

8 de desembre de 2025

El 8 de desembre és un dia no laborable en què l'Església celebra el dogma de la Immaculada Concepció de Maria, el misteri segons el qual la mare de Déu va ser concebuda sense màcula, al marge de la intervenció de la sexualitat dels seus pares i, per tant, es proclama la seva condició de divinitat.

Cançons per fer cagar el tió

Mediateca

Llibres

Roques i baumes viscudes

Roques i baumes viscudes

Ernest Costa i Savoia

Editorial Gavarres

Aquest llibre és na immersió en el món mineral i humà que l'autor ha anat auscultant al llarg...

Els cants tradicionals als Països Catalans

Els cants tradicionals als Països Catalans

Jaume Ayats i Abeyà

Associació Caramella

Aquest llibre ofereix una visió del conjunt de les situacions i les maneres de cantar als Països...

El gest a Catalunya

El gest a Catalunya

Joan Amades i Gelats

Edicions Morera

Què expressem quan acluquem els ulls? Com representem gestualment l’avarícia o la ximpleria?...

Articles

La Maria fumadora

La Maria fumadora

Jordi Bilbeny

Pervivència de la Festa de Sant Nicolau al Vallespir

Pervivència de la Festa de Sant Nicolau al Vallespir

Josep Maria Vila i Medinyà

Institut d'Estudis Gironins

Inici de l'Advent

Inici de l'Advent

Alexandre Ballester Moragues

Diari el Mundo

Bèlgica i la Gegantomania

Bèlgica i la Gegantomania

Jan Grau i Martí

Revista Gegants

Revistes

Dossier: L'oli

Dossier: L'oli

Diversos autors

Editorial Gavarres

A mesura que el conreu de l'olivera s'anava estenent pel territori, l'oli es va convertir en un...

Dossier: Paletes i arquitectes

Dossier: Paletes i arquitectes

Diversos autors

Editorial Gavarres

Bona part del que veuen els nostres ulls quan voltem per les comarques del Cadí i el Pedraforca no...

Cap mena de revolució no és res més sinó una paraula que fa un xic més de soroll que evolució. En aquesta estem situats, d'ella no podem sortir-ne els homes. La tradició ens governa, ens guia i ens condueix

Antoni Gaudí
XMEC Tardor d'artesania i museus
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Una eina original, innovadora i atractiva que ha estat punt de referència per a tots aquells que, de pic o de palada, ens dediquem a temes relacionats amb la cultura popular i tradicional, tan del nostre país, com d’arreu del món. Festes.org és el veritable vademècum on tots hem anat a raure buscant allò que no trobàvem enlloc més. I no només ho hem trobat, sinó que el resultat ha estat trobar-ho amb qualitat, rigorositat i mestria. És a dir, allò que els contribuents esperem que les administracions públiques facin amb els nostres diners però que finalment ha de tirar-ho endavant un particular.

Albert Rumbo Soler Albert Rumbo Soler

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Els que fem servir Festes.org per resseguir el pols de les activitats de cultura popular, conèixer propostes innovadores i recuperacions de festes i d'elements, estar al corrent de noves publicacions i recordar el dia a dia del farcit calendari anual hem d'agrair aquests primers 25 anys de vida al servei de la cultura popular i tradicional des d'una concepció plena de Països Catalans. I no només això, també des d'una concepció transversal del que és la cultura popular, oberta a la seva diversitat. Una eina d'aquelles que es diu -i aquest cop de veritat- que, si no existís, algú l'hauria de crear.

Josep Bargalló Valls Josep Bargalló Valls

Etiquetes

Més etiquetes