La Festa Major de Durro s'estructura al voltant de la popular romeria fins a la petita ermita de Sant Quirc i de la tradicional Baixada de Falles, la primera del cicle de festes de foc del Pirineu català, que en aquesta població de la Vall de Boí també té la seva versió infantil.
Agenda d’aquesta setmana
L'illa de Mallorca celebra grans festes per Sant Antoni Abat, el 17 de gener. L'altre Sant Antoni, el de Pàdua, també rep lloances diverses, en especial dels cavallets d'Artà, un entremès documentat a la primera meitat del segle XIX i que tan sols és possible apreciar pels volts del 13 de juny al convent dels franciscans d'Artà.
Per fomentar el coneixement al voltant de l'apicultura i el consum d'aquest producte dolç, Arnes organitza, durant un cap de setmana de maig i des de l'any 2004, una jornada que gira al voltant d'una fira amb parades de productes derivats de les abelles i tot el món de l'apicultura, de gran tradició al municipi.
Cada any bona part dels habitants d'Ulldemolins es dirigeixen a peu i en processó cap a una ermita propera al poble per celebrar-hi una festa en honor a Sant Antoni de Pàdua. Aquesta manifestació de religiositat popular és un referent per la identitat local i inclou el repartiment del 'ramillet' d'herbes boscanes i un àpat gastronòmic.
Són protagonistes
El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, un dels balls de diables més antics de Catalunya, se singularitza pel seu vestit-granota blau i pel fet que la seva representació parlada, el Típic, no acaba amb la victòria de l’exèrcit del Bé sobre el del Mal, sinó amb empat i Llucifer emplaça els dos exèrcits a un nou combat l’any següent.
És temps de…
Temps de cireres
Diverses poblacions
Fins a finals de juny de 2026
Coincidint amb l'època de fructificació dels cirerers -des de finals de maig i fins al juliol- diverses localitats celebren mercats, fires, exposicions i festes destinades a donar a conèixer els resultats de la collita d'aquests petits fruits vermells.
Temps de ginesta
Diverses poblacions
Juny de 2026
Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les celebracions que ronden la diada de Corpus és la ginesta, que aquests dies està en plena floració.
Mediateca
Llibres
Els Cavallets Cotoners de Barcelona. Cavallets, cavallins i cotonines
Montserrat Garrich i Ribera
Esbart Català de Dansaires
A Barcelona es coneix l’existència de l’entremès dels cavalls cotoners des de 1424 gràcies...
Corpus: la festa. Història i evolució del Corpus de Sitges (1360-2017)
Eduard Tomàs Sanahuja
Grup d'Estudis Sitgetans
Per fer aquest llibre l'autor ha treballat a partir de més de 10.000 fotografies i ha estudiat...
Històries de la Patum
Albert Rumbo Soler
Editorial Gavarres
La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, és tant simple i planera com complexa i...
Articles
Dues referències inèdites sobre el Corpus berguedà al segle XV
Albert Rumbo Soler
L'Erol n. 67
Corpus encara
Xavier Orriols i Sendra
Xarxanet.org
Les danses rituals del migjorn valencià. La restauració de les danses del Corpus i de carrer d'Alacant
Grup Alacant. Associació de recerca etnogràfica
Festes.org
Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595
Josep Maria Vila i Medinyà
Revista de Girona, 182
Revistes
Dossier: Plantes i remeis
Diversos autors
Editorial Gavarres
Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...
Una societat no està constituïda només per la massa d’individus que la componen, pel territori que ocupen, per les coses que utilitzen, pels moviments i actes que realitzen, sinó, abans que res, per la idea que es fa de si mateixa
Estadístiques
- 1150 Articles
- 5998 Enllaços
- 2512 Llibres
- 515 Articles d'autors
- 89 Revistes
- 62 Videos
- 91 Audios
- 1035 Autors
- 1102 Publicadors
- 74 Distribuïdors
Carme Oriol i Carazo
Antonio Ariño Villaroya
Pep Vila
Josep Bargalló Valls
Nil Rider
Montserrat Garrich i Ribera
Bàrbara Suau
Xavier Orriols i Sendra
Víctor Pàmies i Riudor
F. Xavier Dengra i Grau