Plantada del mai

Camporrells (la Llitera)

Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.

Empordà cuina i salut 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa major i Ball del Sant Crist

Salomó (el Tarragonès)

Maig del 2026

Salomó escenifica, en el marc de la festa major i des de la primera meitat del segle XVIII, el Ball del Sant Crist, una representació teatralitzada d'una llegenda local de l'època en què la vila passava moltes privacions i fam. Des de 1972, l'obra s'escenifica anualment cada diumenge de maig i, el 1999 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Aplec de la Cisa

Premià de Dalt (el Maresme)

1 de maig de 2026

Cada primer de maig, milers de persones s'apleguen al voltant d'una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Cisa, una marededéu bruna de tradició reculada i reputada fama, especialment entre els mariners i navegants de la comarca, tal i com testimonia la impressionant col·lecció d'ex-vots pintats de la que és dipositària, una de les més importants de la Mediterrània.
Romeria a la Fontcalda

Romeria a la Fontcalda

Santuari de la Fontcalda, Gandesa (la Terra Alta)

3 de maig de 2026

Cada primer diumenge de maig els habitants de Gandesa es desplacen a peu fins a la Fontcalda, un paratge únic i privilegiat construït a redós d'un brollador natural d'aigües calentes que, des de temps immemorials, han estat considerades sagrades.
Fira de la terrissa a La Galera

Fira de la terrissa

La Galera (el Montsià)

Del 30 d'abril al 3 de maig de 2026

Terrissaires vinguts d'arreu exposen, durant quatre dies i coincidint amb el pont de l'1 de maig, les seves produccions als carrers del centre de La Galera, en el marc d'una fira que s'ha convertit en una de les més multitudinàries de les Terres de l'Ebre i de tot Catalunya.

Pi de Santa Creu a La Torreta de Canals. Foto: Coneixercanals.com

Pi de Santa Creu

La Torreta de Canals, Canals (la Costera)

3 de maig de 2026

El barri de La Torre de Canals celebra la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei amb la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d'un esvelt pi o xop que és escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors.

Festa Major de la Santa Creu

Anglesola (l'Urgell)

1, 2 i 3 de maig de 2026

Situada en ple procés primaveral, la Festa Major de la Santa Creu d'Anglesola té per protagonista el repartiment d'uns panets que, convenientment beneïts per un relíquia de la veracreu que hi ha al poble, hom creu que protegeixen contra tempestes de llamps i pedregades.
Festa del pi de maig a Sant Llorenç Savall

Festa del pi de maig

Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental)

1 de maig de 2026

Sant Llorenç Savall celebra, cada primer de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual es reforcen els vincles amb la natura i el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, l'organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any.
Fira del Vi a Falset

Fira del vi

Falset (el Priorat)

1, 2 i 3 de maig de 2026

Inicialment concebuda com un punt de trobada entre productors i compradors, la Fira del Vi de Falset, que es celebra cada any el primer cap de setmana de maig, s'ha consolidat com el millor aparador per poder conèixer tots els matisos i enamorar-se dels vins que s'elaboren a la comarca del Priorat.
Fira de titelles de Lleida. Foto: Txo Titelles

Fira de Teatre de Titelles

Lleida (el Segrià)

30 d'abril, 1, 2 i 3 de maig de 2026

Teatres, biblioteques, places i carrers de Lleida es converteixen, cada any el primer cap de setmana de maig, en escenaris per on desfilen titelles, putxinel·lis i marionetes d'arreu del món. S'hi celebra la Fira de Titelles de Lleida, un esdeveniment que converteix la ciutat en capital mundial d'aquests personatges.
Festa de la Santa Creu i l'arbre maig a Terrassa

Festa de la Santa Creu i l'Arbre Maig

Terrassa (el Vallès Occidental)

3 de maig de 2026

La festa de la Santa Creu de Terrassa, que es celebra cada any el primer diumenge de maig, combina els actes de celebració de l'arribada de la primavera, amb el ritu de benedicció del terme i la plantada simbòlica d'un arbre.

La plantada del maig

Canyamars, Dosrius (el Maresme)

30 d'abril de 2026

La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana.
Fires i festes de la Santa Creu de Figueres

Fires i festes de la Santa Creu

Figueres (l'Alt Empordà)

Del 24 d'abril al 3 de maig de 2026

Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.

És temps de…

El saüc

El saüc

Diverses poblacions

Maig de 2026

Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.

Festes de l'arbre

Les festes de l'arbre

Diverses poblacions

Maig de 2026

A diferència del que defensen molts estudiosos, les festes protagonitzades per un arbre de grans dimensions encara se celebren en nombroses localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de vestigis de cultes ancestrals que avui perviuen entre nosaltres amb significats renovats, i que permeten a les comunitats que els mantenen vius reforçar els seus vincles amb la natura.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Rondalles, llegendes i mites. Propostes educatives. Joan Amades

Rondalles, llegendes i mites. Propostes educatives. Joan Amades

Diversos autors

Universitat de Barcelona

La Ventafocs, el gegant de l’ull al front, el pont del diable i el cavaller de Sant Jordi són...

Festes, tradicions i costums a Mallorca II

Festes, tradicions i costums a Mallorca II

Felip Munar i Munar, Miquel Riutort i Pou

Documenta Balear

Dimonis que encenen la nit. Cossiers que ballen. Xeremiers que fan vibrar l’aire. Murta escampada...

Els vestits populars a Catalunya

Els vestits populars a Catalunya

Montserrat Garrich i Ribera

Brau Edicions

Més enllà de tòpics i simplificacions folklòriques hi ha una forma tradicional de vestir dels...

Articles

Ramon Violant i Simorra i la terrissa de la Galera

Ramon Violant i Simorra i la terrissa de la Galera

M. Carme Queralt i Tomàs

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Revista d'Igualada, 43

Nigra sum? Reflexions antropològiques entorn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Festes.org ofereix una informació rigorosa, contrastada i actualitzada. És el resultat d’un esforç per fer la feina ben feta i per divulgar-la de manera generosa. És una gran enciclopèdia de la festa popular que ofereix la descripció de les festes, però, a més, inclou notícies i referències bibliogràfiques que complementen els seus continguts. En definitiva, és una eina molt valuosa, resultat d’una tasca sistemàtica i constant, que ens ajuda extraordinàriament a conèixer millor la nostra cultura popular.

Carme Oriol i Carazo Carme Oriol i Carazo

Festes.org és una magnífica i imprescindible eina per a tenir a l’abast gran quantitat d’informació de fons rigorosa i de les notícies i novetats de tots els àmbits de la cultura d’arrel. Una eina que s’ha mantingut actual i actualitzada constantment. Personalment, per la meva tasca de responsable dels actes tradicionals de les festes de la ciutat de Barcelona, Festes.org és un instrument molt útil que ha facilitat i ha enriquit la meva feina i, per altra banda, que m’ha servit per a donar a conèixer tots els projectes, personals i col·lectius, en els que he estat implicat.

Xavier Cordomí Xavier Cordomí

Festes.org ha sigut un punt d'informació en la meva vida, un punt on trobar la informació sobre el bestiari que a mi em feia falta, i també un punt on promocionar lo que jo he fet (audiovisual, llibres, etc ) i també trobar bons amics que sempre han ajudat en la meva promoció.

Ramon Saumell Poch Ramon Saumell Poch

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Etiquetes

Més etiquetes