Patge Faruk d'Igualada

El Patge Faruk

Igualada (l'Anoia)

Perquè Ses Majestats els Reis d'Orient puguin repartir tots els regals la nit del 5 de gener, abans hi ha hagut d'haver algú que realitzi tots els preparatius perquè la festa sigui un èxit. Aquest algú, a Igualada, és el patge Faruk, que el 28 de desembre arriba de l'Orient i l'1 de gener recull les cartes de tots els infants.

Nadala 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de l'Estendard a Palma

Festa de l'Estendard

Palma (Palma)

31 de desembre de 2025

Cada 31 de desembre, els mallorquins recorden els seus orígens com a poble amb la festa cívica més antiga d'Europa. Aquest dia es commemora l'entrada a la capital de l'Illa de Mallorca per part de les tropes del rei Jaume I el Conqueridor, que va tenir lloc el 31 de desembre de 1229.

Aplec del Sol Ixent

L'Escala (l'Alt Empordà)

Nit del 31 de desembre a l'1 de gener de 2026

Un bon nombre d'escalencs i escalenques donen la benvinguda al primer raig de Sol de l'any concentrant-se al capdamunt de Punta Montgó i ballant un bon repertori de sardanes airoses i saltadores interpretades en directes per la cobla local.

Benvinguda al primer Sol de l'any

Palafrugell (el Baix Empordà)

1 de gener de 2026

A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.

L'Home dels Nassos

Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

31 de desembre de 2025

La personificació de l'Home dels Nassos surt a Torroella de Montgrí vestit de pastor -amb barretina, samarra i espardenyes de vetes- i, després de fer un discurs d'inici de la celebració, es passeja en cercavila pels carrers, repartint caramels i acompanyat per un grup de grallers.
Aplec de Ninou a Santa Maria del Collell

Aplec de Ninou

Sant Ferriol (la Garrotxa)

1 de gener de 2026

El primer dia de l'any se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa), durant el qual els garrotxins s'afarten de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.

L'Home dels Nassos

Vinaròs (el Baix Maestrat)

31 de desembre de 2025

Cada any el 31 de desembre un capgròs que representa l'Home dels Nassos arriba a la ciutat de Vinaròs i durant unes hores, es passeja pels carrers d'aquesta localitat acompanyat pels nens i nenes que es va trobant durant el trajecte.
Pastorets de Vilanova i la Geltrú

Els Pastorets

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

1, 3, 4, i 6 de gener de 2026

Vilanova disposa d'una extensa tradició en la representació d'obres teatrals de temàtica nadalenca. Una gran participació popular, una música feta per a l'ocasió per compositors locals i uns decorats propis són alguns elements d'aquesta gran escola de formació teatral que són Els Pastorets vilanovins.
Festa del pi de Centelles

Festa del pi

Centelles (Osona)

30 de desembre de 2025

La festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable dels ancestrals cultes amb arbres que es professen a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen però les primeres dades escrites sobre actes similars són de l'any 1620.
Els Pastorets de Berga

Els Pastorets

Berga (el Berguedà)

1, 3, 6 i 11 de gener de 2026

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.
Els Pastorets de Mataró

Els Pastorets

Mataró (el Maresme)

4, 6, 10, 11, 17 i 18 de gener de 2026

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

És temps de…

Home dels Nassos. Esquella de la Torratxa 1891

L'Home dels Nassos

Diverses poblacions

31 de desembre de 2025

El 31 de desembre, la canalla de nombroses poblacions catalanes busca l'Home dels Nassos, un personatge imaginari que posseeix tants nassos com dies té l'any. Des de fa alguns anys, diverses localitats han convertit aquest personatge de l'imaginari popular que simbolitza l'any en un capgròs.

Cartró de quinto al Vallès

Els números del quinto

Diverses poblacions

Nadal 2025

Hi ha moltes maneres de dir els números en el joc del quinto o la quina. Hi ha números que es diuen més o menys igual a tot arreu, mentre que n'hi ha d'altres que només es diuen d'una manera en un indret concret. En aquest article, que anem ampliant mica en mica, us n'oferim els que hem pogut recollir fins ara.

Mediateca

Llibres

La festa del pi de Centelles

La festa del pi de Centelles

Diversos autors

Editorial Rourich

Aquest llibre, escrit per tres galejadors de la festa, documenta la importància i pervivència de...

Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021)

Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021)

Xavier Orriols i Sendra, Xavier López i Soler, Francesca Roig Galceran

Editorial Efadós

Fa més de dos segles que a Vilanova i la Geltrú es representen els Pastorets durant el cicle de...

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història

Diversos autors

Edicions Morera

Quantes tipologies de calendaris van existir? Com influïen les llunacions a l‘ordre de la vida?...

Articles

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Xavier Fàbregas i Surroca

Diari La Vanguardia

Qui ha vist l'Home dels Nassos?

Qui ha vist l'Home dels Nassos?

Jordi Arruga Ginebreda

Diari de Barcelona

Els Pastorets, o el miracle dels clàssics

Els Pastorets, o el miracle dels clàssics

Xavier Orriols i Sendra

Xarxanet.org

La tradició és la il·lusió de la permanència

Woody Allen
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Etiquetes

Més etiquetes