Professó dels armats a Tírvia

Professó dels armats

Tírvia (el Pallars Sobirà)

Un Monument Sant impressionant, la singular representació parlada de la Venda de Jesús i les evolucions d'un escamot d'armats que inclou dos ballarins que apunten a Crist amb la llança, són alguns dels trets distintius de la Professó dels Armats que se celebra a Tírvia cada Divendres Sant.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Processó dels «xiulitets» a Alcoi

Processó dels «xiulitets»

Alcoi (l'Alcoià)

5 d'abril de 2026

Alcoi culmina els actes de la seva Setmana Santa amb la tradicional trobada entre el Crist ressuscitat i la Mare de Déu, un encontre que els assistents solemnitzen fent sonar milers de «xiulitets» de terrissa.
Vetlla Pasqual a Poblet

Vetlla Pasqual i ritus del Foc Nou

Poblet, Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)

4 d'abril de 2026

Cada any durant la nit de Dissabte Sant l'impressionant conjunt arquitectònic de l'Abadia de Poblet és l'escenari d'una cerimònia antiquíssima, íntima i preciosa, oficiada sota la lluna plena pels monjos i seguida per un bon nombre de persones, que té per protagonistes al foc i a la paraula.
Processó dels Sants Misteris a Campdevànol

Processó dels Sants Misteris

Campdevànol (el Ripollès)

3 d'abril de 2026

Campdevànol celebra, cada Divendres Sant una professó de Setmana Santa singular i única al món. Les diferents escenes de la Passió de Crist no es realitzen mitjançant escultures o monuments si no que inclouen passos vivent i carrosses damunt les quals evolucionen actors vius.
La Cena de Sant Esteve d'en Bas

La Cena

Sant Esteve d'en Bas, La Vall d'en Bas (la Garrotxa)

2 d'abril de 2026

Cada Dijous Sant, Sant Esteve d'en Bas recrea l'últim sopar que Jesús féu amb els seus apòstols, abans de ser traït, entregat, jutjat i condemnat a mort. Una escenificació teatral popular, amb una tradició que es remunta al segle XIV, i que es caracteritza per la presència d'uns textos propis, passats de pares a fills per transmissió oral.
Caramelles de Callús

Caramelles

Callús (el Bages)

4 i 5 d'abril de 2026

Callús celebra, cada Pasqua, una de les celebracions populars més esperades de tot l'any: les caramelles. Dissabte i diumenge, i des de fa almenys cent anys, els caramellaires surten pels carrers a cantar, fent anar les ballestes i contagiant una emoció que aquest dia és a flor de pell.
Processó del Sant Enterrament a Tarragona

Processó del Sant Enterrament

Tarragona (el Tarragonès)

3 d'abril de 2026

Passos, vestes, caputxes, penitents, tambors, matraques i armats són alguns dels elements presents en la Processó del Sant Enterrament, una solemne i sepulcral processó que la comunitat cristiana de Tarragona celebra, conjuntament, cada Divendres Sant pels carrers del barri vell de la ciutat.
Aplec de Pasqua a La Pobla de Montornès

Aplec de Pasqua

La Pobla de Montornès (el Tarragonès)

6 d'abril de 2026

Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes.
Caramelles de Súria

Caramelles

Súria (el Bages)

4 i 5 d'abril de 2026

Les Caramelles de Súria han esdevingut, per la seva magnitud i tradició, un punt de referència de les cantades de caramelles a Catalunya. Nou colles, aplegant més de 500 cantaires, fan vibrar al poble per aquestes dates mantenint i enriquint una tradició que es remunta al segle XVI.
Caramelles de Pagès de Cardona

Caramelles de pagès

Cardona (el Bages)

4 i 5 d'abril de 2026

El dissabte i diumenge de Pasqua, els caramellaires de Cardona, escampen la Pasqua per les masies de pagès i el casc antic oferint una cantada i el tradicional Ball de Cascavells. El galeig dels trabucaires que acompanyen als caramellaires contribueix a fer més sorollosa la diada.
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta

Caramelles del Roser

Sant Julià de Vilatorta (Osona)

5 d'abril de 2026

Les Caramelles de Sant Julià de Vilatorta són una de les colles amb més tradició i història del país. Fundada com a confraria assistencial, la colla té un ampli repertori que va de les cançons de festeig als cants religiosos, passant per les corrandes, on es repassa l'actualitat política.
Davallament de la Creu a Sineu

Davallament de la Creu

Sineu (el Pla de Mallorca)

3 d'abril de 2026

La celebració de Divendres Sant de Sineu comença amb un silenciós i teatral Davallament de la Creu que escenifica el moment en què els seguidors de Jesús baixen el seu cadàver de la creu i el duen fins al sepulcre.
Processó de la Sanch de Perpinyà

La processó de la Sanch

Perpinyà (el Rosselló)

3 d'abril de 2026

La Processó de la Sanch, amb més de cinc-cents anys d'antiguitat, és una espectacular mostra de fe i desolació col·lectiva i un dels moments més emocionants de la commemoració del sacrifici de Crist en aquesta vila nord-catalana.

Són protagonistes

Els Armats

Esterri d'Àneu (el Pallars Sobirà)

3 d'abril de 2026

Vestits amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, els armats o soldats de la Setmana Santa d'Esterri d'Àneu constitueixen un dels grups de manaies més singulars de tot el país.
Dansa de la Mort de Manresa

La Dansa de la Mort

Manresa (el Bages)

3 d'abril de 2026

Creada a partir d'un conjunt escultòric de l'antic cementiri de la ciutat, la Dansa de la Mort de Manresa és una de les poques danses macabres que tenen lloc en el marc de les celebracions de la Setmana Santa catalana.
Ball de la Mort de La Selva del Camp

Ball de la Mort

La Selva del Camp (el Baix Camp)

3 d'abril de 2026

Un dels elements destacats de la Setmana Santa selvatana és el Ball de la Mort, l'única dansa d'aquest tipus que es representa a les comarques de Tarragona. És a càrrec de la Confraria de la Sang i s'escenifica Divendres Sant en el marc de la processó del Sant Enterrament.

És temps de…

Les Caramelles

Cantades de caramelles

Diverses poblacions

5 i 6 d'abril de 2026

El final de la solemnitat pròpia de la Setmana Santa i l'inici del temps de Pasqua es viu a bona part de les terres catalanes amb música i cants corals: les tradicionals caramelles. Els carrers de moltes poblacions s'omplen de flors i de grups de cantaires itinerants que aborden temes tan diversos com la religió, la sàtira i el festeig.

Mona a Vinaròs

La mona de Pasqua

Diverses poblacions

5 i 6 d'abril de 2026

La mona és una peça de rebosteria que els padrins regalen als seus fillols en motiu de la festa de Pasqua. Implantada des de ben antic a bona part del país, la mona pot tenir moltes formes, denominacions i ingredients, però sempre mantenint l'element que la diferencia d'altres pans i pastissos festius: els ous.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Cuina de la passió. Gastronomia i etnografia mallorquina de Pasqua

Cuina de la passió. Gastronomia i etnografia mallorquina de Pasqua

Tomàs Vibot Railakari

El Gall Editor

Un llibre il·lustrat que recull tradicions, costums i receptes d'aquests dies de Setmana Santa i...

El Ball de Cascavells

El Ball de Cascavells

Diversos autors

Ajuntament de Súria i el Centre d'Estudis del Bages

En aquest llibre, els autors (Ramon Vilar i Herms, Josep Crivillé i Bargalló, Pilar López Arcos,...

La Setmana Santa de Moià. Notícies històriques i elements tradicionals

La Setmana Santa de Moià. Notícies històriques i elements tradicionals

Jaume Clarà i Arisa

Associació Cultural Modilianum

Amb la restauració a Moià, l'any 2011, de la processó del Divendres Sant ha retornat als carrers...

Articles

Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució

Les Passions: tipologies, orígens, models i evolució

J. Francesc Massip Bonet

Festes.org

Setmana Santa

Setmana Santa

Xavier Orriols i Sendra

Festes.org

Instruments de Setmana Santa

Instruments de Setmana Santa

Salvador Palomar i Abadia

Diari Avui

Algunes notes històriques sobre el davallament i les representacions de Setmana Santa a Mallorca

El gran llibre, sempre obert i que cal esforçar-se a llegir, és el de la Naturalesa; els altres llibres són trets d'aquest i hi ha les equivocacions i les interpretacions dels homes

Antoni Gaudí
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Festes.org ha sigut un punt d'informació en la meva vida, un punt on trobar la informació sobre el bestiari que a mi em feia falta, i també un punt on promocionar lo que jo he fet (audiovisual, llibres, etc ) i també trobar bons amics que sempre han ajudat en la meva promoció.

Ramon Saumell Poch Ramon Saumell Poch

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Etiquetes

Més etiquetes