Festes del Port

Llançà (l'Alt Empordà)

Pels volts del 16 de juliol, Llançà celebra les Festes del Port, un conjunt de celebracions dedicada a la protectora de la gent del mar que consisteix en una processó de la Mare de Déu del Carme pel port i diverses activitats relacionades amb la cultura marítima per a petits i grans.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de Santa Magdalena

Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)

Del 15 al 22 de juliol de 2026

Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.
Festa de Santa Margarida a Felanitx

Festa de Santa Margalida

Felanitx (Migjorn)

19 i 20 de juliol de 2026

Felanitx celebra, a mitjans de juliol, dos dies de festa en honor a la seva patrona, Santa Margalida. Les festes destaquen per la sortida del Ball dels Cavallets, els caparrots i els gegants d'aquesta població.

Festa del Carme a l'Estartit

Festa del Carme

L'Estartit, Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

16 de juliol de 2026

L'Estartit celebra, cada 16 de juliol, una festa dedicada a la Mare de Déu del Carme que consisteix en el passeig, primer per terra i després per mar, d'una imatge de la Verge que en tot moment va acompanyada, durant la seva sortida anual, per música de cobla.
Cavalcada de la Ceràmica de Manises

Festes patronals

Manises (l'Horta Sud)

Fins al 19 de juliol de 2026

Manises celebra les seves festes patronals amb la terrissa i la ceràmica com a grans protagonistes. Hi destaca la Cavalcada de la Ceràmica, una insòlita desfilada de carrosses durant la qual els fabricants reparteixen milers de peces de ceràmica, l'escuradeta, entre els assistents.

Festa del Carme

L'Escala (l'Alt Empordà)

16 de juliol de 2026

L'Escala celebra, cada 16 de juliol, una festa en honor a la patrona de la gent del mar que gira al voltant del passeig anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, que es complementa amb l'art d'elaboració de catifes de sal de tots els colors i amb un homenatge festiu a la gent gran.

Festa de la Mare de Déu del Carme

Palamós i Sant Joan (el Baix Empordà)

Del 17 al 19 de juliol de 2026

Cada diumenge més proper al 16 de juliol els pescadors i la resta de persones de Palamós relacionades amb el mar celebren la Festa de la Mare de Déu del Carme, que compta amb una cercavila que acompanya la imatge de la marededéu des de l'església fins al port, on s'inicia una multitudinària Processó Marítima.

Festes del Carme

L'Ampolla (el Baix Ebre)

Del 15 al 18 de juliol del 2026

Amb motiu de la diada a la Mare de Déu del Carme, la localitat marinera de l'Ampolla celebra la tradicional processó marítima nocturna i l'espectacular castell de focs aquàtic, un esdeveniment que suposa un punt i apart en el calendari festiu anual dels mariners i navegants locals.
Festa del Batre a Sant Climent de Peralta

Festa del batre

Sant Climent de Peralta, Forallac (el Baix Empordà)

19 de juliol de 2026

Cada estiu els veïns de Sant Climent de Peralta i d'altres pobles del voltant reviuen el tradicional ritus de la sega i la batuda, en el marc d'una celebració que pretén mostrar als que s'hi acosten com es feien abans aquestes tasques típiques de la pagesia catalana.

Festes del Quadre de Santa Rosalia

Torredembarra (el Tarragonès)

Fins al 15 de juliol de 2026

La vila de Torredembarra celebra, cada 14 i 15 de juliol, una celebració votiva en honor a Santa Rosalia, una santa d'origen italià a qui s'atribueix la virtut de fer desaparèixer la pesta del poble al segle XVII. La festa compta amb la participació de l'extensíssim seguici popular d'aquest municipi tarragoní.
Festa Major de la Riera de Gaià

Festa major de Santa Margarida

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2026

La Festa Major de la Riera de Gaià té lloc entorn el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, patrona de la vila. La festa es celebra com a mínim des del segle XII i compta amb la presència destacada del ball de diables, amb els seus famosos versos satírics, els gegants manotes i una escenificació entre santa Margarida i el Drac.
Festa Major de Sant Martí Sarroca

Festa major

Sant Martí Sarroca (l'Alt Penedès)

Del 17 al 20 de juliol de 2026

La Festa Major de Sant Martí Sarroca es celebra cada any el tercer cap de setmana de juliol amb un programa d'actes divers que inclou exposicions culturals, campionats de tot tipus d'esports, castells, menjars a la fresca, balls de nit, concursos de truites i alguna sorpresa d'última hora...

Festa major

Taüll, La Vall de Boí (l'Alta Ribagorça)

Del 17 al 19 de juliol de 2026

Cada tercer cap de setmana de juliol, Taüll celebra la seva festa grossa amb la tradicional baixada de falles, el ball de festa major i els populars Ball Pla i Ball de Sant Isidre, que compten amb la participació de la gent del poble, de tota la Vall de Boí i d'altres indrets d'arreu del país.

Són protagonistes

Ball de Diables de la Riera de Gaià

Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

17, 19 i 20 de juliol de 2026

Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.

Ball de Diables

Torredembarra (el Tarragonès)

14 de juliol de 2026

El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.

És temps de…

La Mare de Déu del Carme

Diverses poblacions

16 de juliol de 2026

La Mare de Déu del Carme, Maria del Carmel o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a la costa catalana pels volts del 16 de juliol. D'on prové el culte a aquesta marededéu vinculada al mar?

Toquen a córrer

Diverses poblacions

Juny-juliol de 2026

Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, un ball molt alegre i animat, en què persones de totes les edats es barregen, s'agafen, s'abracen i es posen a córrer, saltant amb eufòria.

Mediateca

Llibres

Museu Ceràmica Manises

Museu Ceràmica Manises

Diversos autors

Museu Valencià d'Etnologia

La publicació ha estat elaborada per especialistes, entre ells la directora del Museu i...

Circ contemporani català : l'art del risc

Circ contemporani català : l'art del risc

Jordi Jané i Romeu

Triangle Postals, S.L

El llibre proposa una mirada sobre els artistes i els espectacles que, en els darrers trenta anys,...

El rebost. Adobs, conserves, confitures i licors a Catalunya

El rebost. Adobs, conserves, confitures i licors a Catalunya

Dolors Llopart i Puigpelat

Editorial Alta Fulla

Aquest és el primer llibre en català dedicat exclusivament a l'art de la conservació dels...

Articles

Els sants patrons de la mar

Els sants patrons de la mar

Josefina Roma Riu

Agrupació d'Estudis Científics i Culturals

El culte a la Verge del Carme en les poblacions del litoral dels Països Catalans

La tradició és la il·lusió de la permanència

Woody Allen
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Els que fem servir Festes.org per resseguir el pols de les activitats de cultura popular, conèixer propostes innovadores i recuperacions de festes i d'elements, estar al corrent de noves publicacions i recordar el dia a dia del farcit calendari anual hem d'agrair aquests primers 25 anys de vida al servei de la cultura popular i tradicional des d'una concepció plena de Països Catalans. I no només això, també des d'una concepció transversal del que és la cultura popular, oberta a la seva diversitat. Una eina d'aquelles que es diu -i aquest cop de veritat- que, si no existís, algú l'hauria de crear.

Josep Bargalló Valls Josep Bargalló Valls

Etiquetes

Més etiquetes