Festa de Sant Antoni a Son Carrió

Festa de Sant Antoni

Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar (Llevant)

Les festes de Son Carrió, un llogarret de Sant Llorenç de Cardassar, es singularitzen per la presència d'una gran diversitat de dimonis i per un model de celebració basat en una cercavila durant la qual l'estol de dimonis va a felicitar tots els Antonis i Antònies del poble.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Desembarcada de Reis a Llafranc

Desembarcada de Reis

Llafranc, Palafrugell (el Baix Empordà)

5 de gener de 2026

La festa se celebra amb l'arribada del vaixell il·luminat dels Tres Reis d'Orient que, després d'un llarg viatge per mar, desembarquen a la platja del poble on són rebuts per centenars de nens i nenes que els esperen, plens d'il·lusió, amb els seus fanalets encesos.

Arribada dels Reis

Badalona (el Barcelonès)

5 de gener de 2026

La festa dels Reis de Badalona inclou l'escenificació de la seva tradicional arribada per mar a la ciutat a bord d'un gran veler, una lluïda i multitudinària cavalcada pels carrers, i un costum íntim i familiar, la "Crida als Reis", que és protagonitzat pels infants i els seus fanalets de paper o "bombes".

Cavalcada de Reis

Taradell (Osona)

5 de gener de 2026

Una de les característiques distintives de la Nit de Reis de Taradell són les atxes de barballó que els taradellencs encenen per tal de guiar als Reis d'Orient fins al seu poble. El foc i el fum d'aquestes grans torxes contribueixen a crear un ambient màgic per a rebre els Reis.
Cavalcada de Reis a Matadepera

Cavalcada de Reis

Matadepera (el Vallès Occidental)

5 de gener de 2026

La presència del patge xiu-xiu, la lectura d'un pregó de benvinguda a l'Ajuntament, el repartiment de regals municipals a tots els nens i nenes del poble i l'ofrena d'or, encens i mirra que fan els Reis davant un retaule vivent del naixement del nounat són alguns dels elements d'aquesta Cavalcada de Reis.
Cavalcada de Reis a la Pobla de Montornès

Cavalcada de Reis

La Pobla de Montornès (el Tarragonès)

5 de gener de 2026

El 5 de gener a la nit, les finestres i balcons de la Pobla de Montornès són plenes a vessar. Hi ha famílies senceres amb els seus infants que, amb les cares plenes d'il·lusió, esperen que els patges dels Reis d'Orient els entreguin, a través d'unes llargues escales, les joguines que han demanat.

Rastres de Reis

Vilaplana (el Baix Camp)

5 de gener de 2026

Cada 5 de gener, els xiquets i xiquetes de Vilaplana recorren amunt i avall els carrers i places del municipi arrossegant rastres de llaunes buides amb l'objectiu de fer el màxim de xivarri possible perquè els Reis d'Orient no passin de llarg i deixin els seus regals.

Nit de Reis

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

5 de gener de 2026

Cada 5 de gener al vespre, els habitants de la Riera de Gaià surten als carrers armats amb unes torxes d'espígol anomenades "falles" que encenen amb l'objectiu d'atraure els Reis cap al poble. L'olor que desprèn l'espígol i el resplendor i calor del foc faran que els Reis no passin de llarg i que deixin els regals a les cases.
Cavalcada de Reis a Igualada

Cavalcada de Reis

Igualada (l'Anoia)

5 de gener de 2026

Els trets més característics de la Cavalcada de Reis d'Igualada, una de les més antigues del país, són el seu tarannà assistencial, la presència del Patge Faruk, les espectaculars carrosses i el lliurament dels regals balcó a balcó a través d'unes llargues escales de fusta.
Els Pastorets de Berga

Els Pastorets

Berga (el Berguedà)

1, 3, 6 i 11 de gener de 2026

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.
Els Pastorets de Mataró

Els Pastorets

Mataró (el Maresme)

4, 6, 10, 11, 17 i 18 de gener de 2026

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

És temps de…

Estratègies perquè els Reis no passin de llarg

Estratègies perquè els Reis no passin de llarg

Diverses poblacions

Fins al 5 de gener de 2026

La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d'Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l'encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l'arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.

Cançons per anar a rebre els Reis

Cançons per rebre els Reis

Diverses poblacions

5 de gener de 2026

El repertori de cançons amb què la canalla espera l'arribada dels Reis d'Orient és força extens. Tot i que moltes d'aquestes cançons de la nostra tradició popular parteixen d'un mateix patró, les lletres i tonades que serveixen per donar la benvinguda als tres Reis tenen moltes variants.

Mediateca

Llibres

No trepitgeu la família catalana de… Versaires, romancers, cantors i sonadors

No trepitgeu la família catalana de… Versaires, romancers, cantors i sonadors

Narcís Clotet Villaró

Grata Lectura

Aquest llibre, que duu per subtítol 'La insospitada crònica de la recuperació del cançoner...

Reixos. La tradició dels Reis Mags a Lleida

Reixos. La tradició dels Reis Mags a Lleida

Diversos autors

Pagès Editors S.L

Aquest llibre ens endinsa en la història i la màgia de la cavalcada dels Reis d'Orient a Lleida,...

5 de gener. Festa de Reis d'Igualada

5 de gener. Festa de Reis d'Igualada

Santi Carbonell

Comissió Cavalcada dels Reis d'Igualada

Llibre de fotografies que mostra la il·lusió dels infants igualadins (i de tota la ciutat...

Articles

Esperar els reis. Costums tradicionals de la nit de reis
La crema de l'Espígol en la nit de Reis. Un ritus d'origen mil·lenari.

La crema de l'Espígol en la nit de Reis. Un ritus d'origen mil·lenari.

Jordi Rius i Mercadé

La Riera. Ajuntament de la Riera de Gaià

Ja han sortit les reines

Ja han sortit les reines

Roser Reixach i Brià

Revista «Caramella» IV

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Xavier Fàbregas i Surroca

Diari La Vanguardia

La festa és un dels instruments més insubstituïbles de què gaudeix qualsevol identitat compartida per constatar periòdicament la seva existència real i, sobretot, la seva pervivència per damunt dels canvis vertiginosos i les sotragades a què el món contemporani sotmet els pobles i els individus

Sarai Martin i Josep Roca
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Els reculls de festes i llegendes, de rondalles i mites ara són l'única porta oberta per comprendre les vivències espirituals dels nostres avantpassats. Per això és tan important la feina d'En Manel Carrera i de Festes.org en la comprensió d'aquesta realitat. Sense ells, el nostre univers seria molt més pobre i ens costaria encara molt més saber qui som i d'on venim. Gràcies, Manel, per la teva gran tasca i per ajudar-nos a mirar-nos encara avui dia en els múltiples miralls de l'ésser.

Jordi Bilbeny Jordi Bilbeny

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Etiquetes

Més etiquetes