Cavalcada de Reis a la Pobla de Montornès

Cavalcada de Reis

La Pobla de Montornès (el Tarragonès)

El 5 de gener a la nit, les finestres i balcons de la Pobla de Montornès són plenes a vessar. Hi ha famílies senceres amb els seus infants que, amb les cares plenes d'il·lusió, esperen que els patges dels Reis d'Orient els entreguin, a través d'unes llargues escales, les joguines que han demanat.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Desembarcada de Reis a Llafranc

Desembarcada de Reis

Llafranc, Palafrugell (el Baix Empordà)

5 de gener de 2026

La festa se celebra amb l'arribada del vaixell il·luminat dels Tres Reis d'Orient que, després d'un llarg viatge per mar, desembarquen a la platja del poble on són rebuts per centenars de nens i nenes que els esperen, plens d'il·lusió, amb els seus fanalets encesos.

Arribada dels Reis

Badalona (el Barcelonès)

5 de gener de 2026

La festa dels Reis de Badalona inclou l'escenificació de la seva tradicional arribada per mar a la ciutat a bord d'un gran veler, una lluïda i multitudinària cavalcada pels carrers, i un costum íntim i familiar, la "Crida als Reis", que és protagonitzat pels infants i els seus fanalets de paper o "bombes".

Cavalcada de Reis

Taradell (Osona)

5 de gener de 2026

Una de les característiques distintives de la Nit de Reis de Taradell són les atxes de barballó que els taradellencs encenen per tal de guiar als Reis d'Orient fins al seu poble. El foc i el fum d'aquestes grans torxes contribueixen a crear un ambient màgic per a rebre els Reis.
Cavalcada de Reis a Matadepera

Cavalcada de Reis

Matadepera (el Vallès Occidental)

5 de gener de 2026

La presència del patge xiu-xiu, la lectura d'un pregó de benvinguda a l'Ajuntament, el repartiment de regals municipals a tots els nens i nenes del poble i l'ofrena d'or, encens i mirra que fan els Reis davant un retaule vivent del naixement del nounat són alguns dels elements d'aquesta Cavalcada de Reis.

Rastres de Reis

Vilaplana (el Baix Camp)

5 de gener de 2026

Cada 5 de gener, els xiquets i xiquetes de Vilaplana recorren amunt i avall els carrers i places del municipi arrossegant rastres de llaunes buides amb l'objectiu de fer el màxim de xivarri possible perquè els Reis d'Orient no passin de llarg i deixin els seus regals.

Nit de Reis

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

5 de gener de 2026

Cada 5 de gener al vespre, els habitants de la Riera de Gaià surten als carrers armats amb unes torxes d'espígol anomenades "falles" que encenen amb l'objectiu d'atraure els Reis cap al poble. L'olor que desprèn l'espígol i el resplendor i calor del foc faran que els Reis no passin de llarg i que deixin els regals a les cases.
Cavalcada de Reis a Alcoi

Cavalcada dels Reis

Alcoi (l'Alcoià)

5 de gener de 2026

L'escenificació de l'arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient d'Alcoi és una de les més completes i riques de totes les que es fan al país i la seva seqüència ritual i molts dels seus elements han estat i encara són un model a seguir per a moltes altres poblacions.
Cavalcada de Reis a Igualada

Cavalcada de Reis

Igualada (l'Anoia)

5 de gener de 2026

Els trets més característics de la Cavalcada de Reis d'Igualada, una de les més antigues del país, són el seu tarannà assistencial, la presència del Patge Faruk, les espectaculars carrosses i el lliurament dels regals balcó a balcó a través d'unes llargues escales de fusta.
Els Pastorets de Berga

Els Pastorets

Berga (el Berguedà)

1, 3, 6 i 11 de gener de 2026

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.
Els Pastorets de Mataró

Els Pastorets

Mataró (el Maresme)

4, 6, 10, 11, 17 i 18 de gener de 2026

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

És temps de…

Estratègies perquè els Reis no passin de llarg

Estratègies perquè els Reis no passin de llarg

Diverses poblacions

Fins al 5 de gener de 2026

La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d'Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l'encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l'arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.

Cançons per anar a rebre els Reis

Cançons per rebre els Reis

Diverses poblacions

5 de gener de 2026

El repertori de cançons amb què la canalla espera l'arribada dels Reis d'Orient és força extens. Tot i que moltes d'aquestes cançons de la nostra tradició popular parteixen d'un mateix patró, les lletres i tonades que serveixen per donar la benvinguda als tres Reis tenen moltes variants.

Mediateca

Llibres

Reixos. La tradició dels Reis Mags a Lleida

Reixos. La tradició dels Reis Mags a Lleida

Diversos autors

Pagès Editors S.L

Aquest llibre ens endinsa en la història i la màgia de la cavalcada dels Reis d'Orient a Lleida,...

5 de gener. Festa de Reis d'Igualada

5 de gener. Festa de Reis d'Igualada

Santi Carbonell

Comissió Cavalcada dels Reis d'Igualada

Llibre de fotografies que mostra la il·lusió dels infants igualadins (i de tota la ciutat...

Adoració dels tres Reis d'Orient

Adoració dels tres Reis d'Orient

Llorenç Moyà Gilabert

Editorial Moll

Encara ara es representa a tota la geografia mallorquina el "Misteri de l'Adoració dels Reis"...

Articles

Esperar els reis. Costums tradicionals de la nit de reis
La crema de l'Espígol en la nit de Reis. Un ritus d'origen mil·lenari.

La crema de l'Espígol en la nit de Reis. Un ritus d'origen mil·lenari.

Jordi Rius i Mercadé

La Riera. Ajuntament de la Riera de Gaià

Ja han sortit les reines

Ja han sortit les reines

Roser Reixach i Brià

Revista «Caramella» IV

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Xavier Fàbregas i Surroca

Diari La Vanguardia

La tradició és la il·lusió de la permanència

Woody Allen
Cançons de Reis
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Etiquetes

Més etiquetes