Capta de Sant Nicolau a Cabassers

Festa de Sant Nicolau

Cabassers (el Priorat)

Armats amb un sabre de fusta i cistells de vímet, els infants de la vila de Cabassers celebren la festa de Sant Nicolau fent una capta pels carrers del poble mentre van cantant cançons tradicionals. Després, amb tot el que arrepleguen de la gent que els obra les portes de casa seva, fan una gran berenada.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Mostra de Pessebres i Fira del Pessebre

Mostra de Pessebres i Fira del Pessebre

Olot (la Garrotxa)

Del 6 al 8 de desembre de 2025

Cada any pel Pont de la Puríssima, Olot comparteix la seva passió pel món del pessebre amb els visitants. Terra de grans pessebristes i on la tradició de fer el pessebre està ben arrelada, la ciutat dóna el tret de sortida a la seva renombrada Mostra de Pessebres, que té per objectiu divulgar el fet pessebrístic, i a la Fira del Pessebre, una fira especialitzada en figures i materials de qualitat per al pessebre.
Fira de la Puríssima a Sant Boi de Llobregat

Fira de la Puríssima

Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat)

6, 7 i 8 de desembre de 2025

La Fira de la Puríssima és una de les fires més concorregudes de les comarques barcelonines i quasi bé una festa major a Sant Boi de Llobregat. S'estructura al voltant de dues activitats agrícoles: una fira de planter i una mostra de construccions artístiques fetes amb els fruits de la terra pels pagesos locals.
La Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar. Foto: Arxiu Fidel Fita

Festa de la Mare de Déu Fumadora

Arenys de Mar (el Maresme)

8 de desembre de 2025

Des de fa uns anys, la localitat d'Arenys de Mar s'omple de fum, pipes i fumeroles de tota mena per celebrar la Mare de Déu Fumadora, una versió particular de la festa de la Puríssima, on s'ha recuperat l'antic ritual de fumar, que es converteix per uns dies en l'activitat central de la festivitat.

Fira de la Puríssima a Gironella

Fira de la Puríssima

Gironella (el Berguedà)

8 de desembre de 2025

Un concorregut Concurs de Pessebres, una escudella de blat de moro escairat, amb recepta secreta i pròpia del poble i una fira d'artesans són alguns dels ingredients d'aquesta fira que se celebra el matí del dia de la Puríssima i que anuncia la proximitat de les festes nadalenques.
Festa de Sant Nicolau, l'any 1970

Festa de Sant Nicolau

Borriana (la Plana Baixa)

Pels volts del 6 de desembre de 2025

Borriana celebra la festa de Sant Nicolau amb espases de fusta i llonganissa. Aquest dia, els xiquets i xiquetes surten a fer una capta pels carrers de la ciutat entonant la cançó tradicional de Sant Nicolau i després berenen un entrepà de llonganissa.
Fira de torrons de Llinars del Vallès

Fira de torrons

Llinars del Vallès (el Vallès Oriental)

6, 7 i 8 de desembre 2025

Cada cap de setmana més proper al 8 de desembre, dia de la Immaculada Concepció, Llinars celebra una fira en què els mestres torronaires catalans presenten les seves propostes de torrons per a les festes nadalenques de l'any en curs.
Festa de les Xiques a El Molar

Festa de les Xiques

El Molar (el Priorat)

7 de desembre de 2025

El Molar celebra la Festa de les Xiques, una diada centenària recuperada el 1992 i que, tot i ser un ritus de galanteig en els seus inicis, ara és protagonitzada principalment per la quitxalla, que passa casa per casa repartint les típiques coques.
Festa de Sant Nicolau a Àger

Festa de Sant Nicolau

Àger (la Noguera)

5 de desembre de 2025

Tal com també és costum en altres pobles catalans, l'escola rural d'Àger celebra la festivitat de Sant Nicolau, patró de la mainada, amb un captiri infantil. Els seus alumnes passegen pels carrers cantant cançons populars i recullen tots els obsequis i el menjar que els donen els veïns.
Festes de la Puríssima a Ontinyent

Festes de la Puríssima

Ontinyent (la Vall d'Albaida)

Fins el 8 de desembre de 2025

Les festes majors en honor a la patrona d'Ontinyent, la Immaculada Concepció, destaquen pels bous -en les modalitats de corda i embolat-, les danses processionals, l'anunci angèlic, el cant dels Angelets i la resta d'actes relacionats amb el culte a l'anomenada "Mare de Déu de Plata".
Fira de Santa Llúcia de Barcelona

Fira de Santa Llúcia

Barri Gòtic, Barcelona (el Barcelonès)

Fins al 23 de desembre de 2025

Malgrat que a Barcelona hi ha diferents fires on es poden comprar tots els productes típics de les dates nadalenques, la Fira de Santa Llúcia que s'instal·la a les rodalies de la Catedral és, sens dubte, la més emblemàtica de totes.
Festa major de Sant Andreu de Palomar. Foto: Manuel Raigada

Festa major

Sant Andreu de Palomar, Barcelona (el Barcelonès)

Del 28 de novembre al 8 de desembre del 2025

Durant 10 dies l'antiga vila de Sant Andreu de Palomar celebra la seva Festa Major, una de les manifestacions festives populars més importants de la ciutat de Barcelona. Destaca per les seves cercaviles dels grups de cultura popular i per l'escenificació de l'antic drama sacre de la Vetlla de Sant Andreu.
Festa del Bisbetó a Montserrat

Festa del Bisbetó

Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)

6 de desembre de 2025

Pels volts de Sant Nicolau, patró del infants, l'escolania de Montserrat celebra una antiga tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i consagra un "Bisbetó" d'entre els escolans nouvinguts. L'escollit exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions posteriors.

És temps de…

La Torronera

La Torronera

Diverses poblacions

8 de desembre de 2025

La festivitat de la Immaculada Concepció, una de les festes amb més tradició de Catalunya (se celebra des de 1281), és el primer dia del calendari tradicional en què hom menja torrons a les cases, un costum que ha acabat batejant a la Puríssima amb el sobrenom de Mare de Déu Torronera.

La Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció

Diverses poblacions

8 de desembre de 2025

El 8 de desembre és un dia no laborable en què l'Església celebra el dogma de la Immaculada Concepció de Maria, el misteri segons el qual la mare de Déu va ser concebuda sense màcula, al marge de la intervenció de la sexualitat dels seus pares i, per tant, es proclama la seva condició de divinitat.

Cançons per fer cagar el tió

Mediateca

Llibres

Roques i baumes viscudes

Roques i baumes viscudes

Ernest Costa i Savoia

Editorial Gavarres

Aquest llibre és na immersió en el món mineral i humà que l'autor ha anat auscultant al llarg...

Els cants tradicionals als Països Catalans

Els cants tradicionals als Països Catalans

Jaume Ayats i Abeyà

Associació Caramella

Aquest llibre ofereix una visió del conjunt de les situacions i les maneres de cantar als Països...

El gest a Catalunya

El gest a Catalunya

Joan Amades i Gelats

Edicions Morera

Què expressem quan acluquem els ulls? Com representem gestualment l’avarícia o la ximpleria?...

Articles

La Maria fumadora

La Maria fumadora

Jordi Bilbeny

Pervivència de la Festa de Sant Nicolau al Vallespir

Pervivència de la Festa de Sant Nicolau al Vallespir

Josep Maria Vila i Medinyà

Institut d'Estudis Gironins

Inici de l'Advent

Inici de l'Advent

Alexandre Ballester Moragues

Diari el Mundo

Bèlgica i la Gegantomania

Bèlgica i la Gegantomania

Jan Grau i Martí

Revista Gegants

Revistes

Dossier: L'oli

Dossier: L'oli

Diversos autors

Editorial Gavarres

A mesura que el conreu de l'olivera s'anava estenent pel territori, l'oli es va convertir en un...

Dossier: Paletes i arquitectes

Dossier: Paletes i arquitectes

Diversos autors

Editorial Gavarres

Bona part del que veuen els nostres ulls quan voltem per les comarques del Cadí i el Pedraforca no...

Quan els arquitectes i urbanistes hagin fet totes les ciutats del món mortalment iguals i avorrides, sense cap sentit ni sensibilitat quant a la història i la tradició, potser alehores, com en el famós conte d’El flautista d’Hamelín, els seus deprimits habitants fugiran darrere de l’últim drac cap a un món més propici, més original i més alegre.

Joan Tarrés
XMEC Tardor d'artesania i museus
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Festes.org és aquell portal que emmagatzema la memòria del patrimoni festiu dels Països Catalans. Però abans que un arxiu i un recurs on acudir quan cal tractar temes tractats de manera minoritària, és també un punt divulgatiu de primer ordre, seriós i que permaneix en el temps tot i ser en format electrònic.

Daniel Vilarrúbias Daniel Vilarrúbias

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Etiquetes

Més etiquetes