Festa del pi de Centelles

Festa del pi

Centelles (Osona)

La festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable dels ancestrals cultes amb arbres que es professen a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen però les primeres dades escrites sobre actes similars són de l'any 1620.

Nadala 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de l'Estendard a Palma

Festa de l'Estendard

Palma (Palma)

31 de desembre de 2025

Cada 31 de desembre, els mallorquins recorden els seus orígens com a poble amb la festa cívica més antiga d'Europa. Aquest dia es commemora l'entrada a la capital de l'Illa de Mallorca per part de les tropes del rei Jaume I el Conqueridor, que va tenir lloc el 31 de desembre de 1229.

Aplec del Sol Ixent

L'Escala (l'Alt Empordà)

Nit del 31 de desembre a l'1 de gener de 2026

Un bon nombre d'escalencs i escalenques donen la benvinguda al primer raig de Sol de l'any concentrant-se al capdamunt de Punta Montgó i ballant un bon repertori de sardanes airoses i saltadores interpretades en directes per la cobla local.

Benvinguda al primer Sol de l'any

Palafrugell (el Baix Empordà)

1 de gener de 2026

A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.

L'Home dels Nassos

Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

31 de desembre de 2025

La personificació de l'Home dels Nassos surt a Torroella de Montgrí vestit de pastor -amb barretina, samarra i espardenyes de vetes- i, després de fer un discurs d'inici de la celebració, es passeja en cercavila pels carrers, repartint caramels i acompanyat per un grup de grallers.
Aplec de Ninou a Santa Maria del Collell

Aplec de Ninou

Sant Ferriol (la Garrotxa)

1 de gener de 2026

El primer dia de l'any se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa), durant el qual els garrotxins s'afarten de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.

L'Home dels Nassos

Vinaròs (el Baix Maestrat)

31 de desembre de 2025

Cada any el 31 de desembre un capgròs que representa l'Home dels Nassos arriba a la ciutat de Vinaròs i durant unes hores, es passeja pels carrers d'aquesta localitat acompanyat pels nens i nenes que es va trobant durant el trajecte.
Pastorets de Vilanova i la Geltrú

Els Pastorets

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

1, 3, 4, i 6 de gener de 2026

Vilanova disposa d'una extensa tradició en la representació d'obres teatrals de temàtica nadalenca. Una gran participació popular, una música feta per a l'ocasió per compositors locals i uns decorats propis són alguns elements d'aquesta gran escola de formació teatral que són Els Pastorets vilanovins.
Els Pastorets de Berga

Els Pastorets

Berga (el Berguedà)

1, 3, 6 i 11 de gener de 2026

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.
Els Pastorets de Mataró

Els Pastorets

Mataró (el Maresme)

4, 6, 10, 11, 17 i 18 de gener de 2026

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

És temps de…

Home dels Nassos. Esquella de la Torratxa 1891

L'Home dels Nassos

Diverses poblacions

31 de desembre de 2025

El 31 de desembre, la canalla de nombroses poblacions catalanes busca l'Home dels Nassos, un personatge imaginari que posseeix tants nassos com dies té l'any. Des de fa alguns anys, diverses localitats han convertit aquest personatge de l'imaginari popular que simbolitza l'any en un capgròs.

Cartró de quinto al Vallès

Els números del quinto

Diverses poblacions

Nadal 2025

Hi ha moltes maneres de dir els números en el joc del quinto o la quina. Hi ha números que es diuen més o menys igual a tot arreu, mentre que n'hi ha d'altres que només es diuen d'una manera en un indret concret. En aquest article, que anem ampliant mica en mica, us n'oferim els que hem pogut recollir fins ara.

Mediateca

Llibres

La festa del pi de Centelles

La festa del pi de Centelles

Diversos autors

Editorial Rourich

Aquest llibre, escrit per tres galejadors de la festa, documenta la importància i pervivència de...

Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021)

Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021)

Xavier Orriols i Sendra, Xavier López i Soler, Francesca Roig Galceran

Editorial Efadós

Fa més de dos segles que a Vilanova i la Geltrú es representen els Pastorets durant el cicle de...

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història

Diversos autors

Edicions Morera

Quantes tipologies de calendaris van existir? Com influïen les llunacions a l‘ordre de la vida?...

Articles

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Xavier Fàbregas i Surroca

Diari La Vanguardia

Qui ha vist l'Home dels Nassos?

Qui ha vist l'Home dels Nassos?

Jordi Arruga Ginebreda

Diari de Barcelona

Els Pastorets, o el miracle dels clàssics

Els Pastorets, o el miracle dels clàssics

Xavier Orriols i Sendra

Xarxanet.org

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Festes.org representa una finestra viva de la riquesa de la cultura popular catalana, una plataforma que ha il·luminat la nostra tradició festiva durant els últims vint-i-cinc anys. Ha estat molt més que un simple recurs en línia; és un far que fusiona la participació activa dels Països Catalans en els seus rituals festius i ens connecta en les nostres arrels comunes. Per a mi, Festes.org, ha estat una font d'inspiració i descobriment, fomentant la meva passió per la música d'arrel a través de la seva mediateca que és un recurs essencial per a descobrir la riquesa musical que ens defineix com a poble.

Càndid Trujillo Càndid Trujillo

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Etiquetes

Més etiquetes