Festa de les Alfàbegues a Bétera

Festa de les Alfàbegues

Bétera (el Camp de Túria)

Una de les festes més populars a Bétera és la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, una diada que es caracteritza per les ofrenes a la Mare de Déu d'unes espectaculars plantes d'alfàbregues i per la cordà i la coetà, dues impressionants manifestacions pirotècniques que tenen lloc pels carrers del poble.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa Major de Moià

Festa major

Moià (el Moianès)

Fins al 17 d'agost de 2026

Celebrada pels volts del 15 d'agost, la festa major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que s’organitza ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una celebració innovadora basada en una llegenda local que va néixer l'any 2010.

Festa major de Llorenç del Penedès

Festa major

Llorenç del Penedès (el Baix Penedès)

Del 7 al 12 d'agost de 2026

Llorenç del Penedès celebra la seva festa major amb una de les exhibicions castellers més originals d'entre totes les que es fan al país: l'aixecada de castells a l'antiga, una pràctica única, executada per castellers aficionats, sense colla, que recorda l'esperit i les formes arcaiques del fet casteller català.
Festes ptronals de Sant Llorenç des Cardassar

Festes patronals

Sant Llorenç des Cardassar (Llevant)

Del 3 a l'11 d'agost de 2026

L'acte més multitudinari de les festes patronals de Sant Llorenç de Cardassar és una cursa popular nocturna que aplega més de 3.500 persones vingudes de tota l'illa de Mallorca per córrer sota el lema Més sans que un gra d'all.

Festa major i Terrazel. Foto: Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons

Festa major i Terrazel

Sant Llorenç d'Hortons (l'Alt Penedès)

Del 8 al 12 d’agost de 2026

El Terrazel s'ha convertit, des de la seva primera edició el 1990, en l'acte central de la festa major de Sant Llorenç d'Hortons. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.

Festa de la Mare de Déu del Vinyet a Sitges

Aplec del Vinyet

Sitges (el Garraf)

5 d'agost de 2026

Cada 5 d'agost milers de persones s'apleguen al voltant del santuari de la Mare de Déu del Vinyet per celebrar la festa anual dedicada a la patrona del Garraf, una petita marededéu bruna a qui s'atribueix el domini sobre les condicions atmosfèriques.
Festes de Sant Albert a Vic

Festes de Sant Albert

Vic (Osona)

Del 30 de juliol al 7 d'agost de 2026

Un ninot passejat com un ídol popular, el repartiment d'aigua sagrada, la història religiosa d'un sant guaridor d'una epidèmia i la crema ritual de bruc pels carrers i places, són els elements característics de les Festes de Sant Albert del Barri de Gurb de Vic.

Fira de Sant Llorenç

Riudoms (el Baix Camp)

Del 7 al 9 d'agost de 2026

Inicialment sorgida com una fira de bestiar de pagès, la Fira de Sant Llorenç que es celebra cada any el cap de setmana més proper al 10 d'agost, va evolucionar primer cap a una fira al voltant de l'avellana i ha anat incorporant nous continguts fins a convertir-se en una de les fires més complertes de la comarca.
Festa Major de Vimbodí i Poblet

Festa major

Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)

Del 6 al 9 d'agost de 2026

Vimbodi celebra la seva festa major coincidint amb la diada de Sant Salvador. La celebració ha adquirit una gran revifalla en els darrers anys i es desenvolupa amb una intensitat o una altre en funció de si l'any en curs és o no any de Festes Quinquennals dedicades a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de la vila.
Festa de Sant Llorenç a Matadepera

Festa de Sant Llorenç

Matadepera (el Vallès Occidental)

10 d'agost de 2026

La Festa de Sant Llorenç de Matadepera combina els actes religiosos i devocionals, com la processó, la missa i la cantada de goigs, amb el plaer per les bones caminades estiuenques i la contemplació de les Llàgrimes de Sant Llorenç, una de les pluges de meteorits més espectaculars de tot l'estiu català.
Festes del Crist del Palmar

Festes del Crist de la Salut

El Palmar, València (València)

Fins al 6 d'agost de 2026

Cada any a principi d'agost, centenars de persones celebren una singular romeria lacustre damunt les aigües de l'Albufera de València. És el moment més emblemàtic de la sortida anual del Crist de la Salut, protector d'aquest llac i patró del Palmar, un petit poble que aquests dies celebra la seva festa major d'estiu.
Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú

Cercavila de l'Imaginari

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

6 d'agost de 2026

El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.
Festa Major d'Argentona

Festa major

Argentona (el Maresme)

Fins al 6 d'agost de 2026

L'aigua i els càntirs són dos dels elements al voltant dels quals gira la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona. Aquesta vila del Maresme renova cada any, des del segle XVII, el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

És temps de…

Ballades en fonts i pous

Diverses poblacions

Pels volts del 5 d'agost de 2026

Les illes Pitiüses mantenen, dins la seva tradició popular, l'antiquíssim costum d'anar a ballar en pous i fonts en determinades dates del calendari anual. Les ballades es concentren entre el solstici d'estiu i el 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquestes illes.

Mediateca

Llibres

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

Jaume Clavell Nogueras

Museu del Càntir d'Argentona

Inclou un conjunt indispensable per a conèixer el passat i el present de la Festa del Càntir...

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Joan Marí Tur

Congrés de Cultura Pitïusa - La Caixa

Aquest petit volum inclou una fitxa per totes i cadascuna de les ballades populars que la memòria...

El càntir per aigua

El càntir per aigua

Ramon Violant i Simorra

Migdia Serveis Culturals

Amb motiu del centenari de l'etnògraf, nascut a Sarroca de Bellera el 1903, es reedita aquest...

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Els que fem servir Festes.org per resseguir el pols de les activitats de cultura popular, conèixer propostes innovadores i recuperacions de festes i d'elements, estar al corrent de noves publicacions i recordar el dia a dia del farcit calendari anual hem d'agrair aquests primers 25 anys de vida al servei de la cultura popular i tradicional des d'una concepció plena de Països Catalans. I no només això, també des d'una concepció transversal del que és la cultura popular, oberta a la seva diversitat. Una eina d'aquelles que es diu -i aquest cop de veritat- que, si no existís, algú l'hauria de crear.

Josep Bargalló Valls Josep Bargalló Valls

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Etiquetes

Més etiquetes