Entrada de la flor a Torrent

Entrada de la flor

Torrent (l'Horta Sud)

L'Entrà de la Flor és una alegre celebració popular que gira al voltant d'una gran branca d'ametller en flor. La branca florida es va a cercar a les afores del terme, s'entra cerimonialment fins a l'església i s'ofereix a la Mare de Déu, en un ambient d'alegria que s'expressa mitjançant l'encesa de centenars de coets.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa major de la Candelera

L'Ametlla de Mar (el Baix Ebre)

Fins al 4 de febrer de 2026

Els habitants de la Cala, nom amb què és coneguda l'Ametlla de Mar, celebren la seva festa major d'hivern en honor a la patrona, la Mare de Déu Candelera amb nombrosíssimes activitats i una processó amb més de dues mil torxes que rememora el dia en què la seva llum va salvar uns pescadors d'un fort temporal.
Festa de Sant Blai a Falset

Festa de Sant Blai

Falset (el Priorat)

3 de febrer de 2026

Cada 3 de febrer, sigui feiner o sigui festiu, Falset celebra Sant Blai elaborant, passejant i rifant un impressionant "cóc amb recapte", una coca farcida que pot arribar a fer entre 10 i 20 metres de llargada i que, segons sembla, té propietats protectores contra el mal de coll i la resta d'inconvenients provocats pel fred de l'hivern.
Fira de la Candelera

Fira de la Candelera

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

Del 30 de gener a l'1 de febrer de 2026

La Fira de la Candelera, declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, és una de las mostres agrícoles, industrials, comercials i culturals més importants del Baix Llobregat.
Festa de l'ós a Arles

Festa de l'ós

Arles (el Vallespir)

Del 30 de gener a l'1 de febrer de 2026

Els carrers i places d'aquesta població nord-catalana reviuen cada any una esbojarrada escenificació protagonitzada per un grup de caçadors que persegueixen un ós salvatge que assetja el poble.
Festes i Fires de la Candelera a Perafita

Festes i Fires de la Candelera

Perafita (el Lluçanès)

Del 30 de gener a l'1 de febrer de 2026

Com cada any en aquestes dates, Perafita celebra les Festes i Fires de la Candelera i la Festa del Cavall del Lluçanès, la celebració més important que té lloc en relació amb el món del cavall en aquesta comarca.
Ballada dels gegants

Festa de la Candelera

Calafell (el Baix Penedès)

Fins al 2 de febrer de 2026

Nombroses activitats infantils, una plantada col·lectiva d'arbres i el cercavila de gegants i cap-grossos conformen, juntament amb els actes religiosos propis de la Candelera, la celebració de la Festa de la Mare de Déu de la Cova, festa major d'hivern que es celebra durant tot el cap de setmana.
Santantonada de Cinctorres

Santantonada

Cinctorres (els Ports)

Del 30 de gener a l'1 de febrer de 2026

La festa de Sant Antoni de Cinctorres se celebra el darrer cap de setmana de gener amb les tradicionals arrossegades de carrasques, la foguera i la barraca, les botargues amb coets borratxos, la volta i beneïdes amb els animals, i la representació teatral de la vida del sant.
Aplec de Sant Mer a Vilademuls

Aplec de Sant Mer

Vilademuls (el Pla de l'Estany)

1 de febrer de 2026

Cada any moltes persones s'apleguen a Vilademuls per celebrar l'Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d'altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l'estany de Banyoles.

Foguerons de Sa Pobla a Gràcia

Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)

Del 30 de gener a l’1 de febrer de 2026

Cada any a final de gener, les places i carrers de l'antiga vila de Gràcia, avui barri de Barcelona, s'omplen de foguerons, cançons improvisades i balls mallorquins: s'hi celebra la Revetlla de Sant Antoni, un model de festa importat amb èxit des del municipi mallorquí de Sa Pobla.

És temps de…

Si la Candelera plora...

Si la Candelera plora...

Diverses poblacions

2 de febrer de 2026

Els refranys més coneguts sobre La Candelera evidencien que aquesta diada, el 2 de febrer, ha estat durant molts anys un dia en què s'ha observat de forma especial alguns elements de la Natura per tal de predir si el fred hivernal ha acabat o si, per contra, encara durarà.

Temps de calçotades

Temps de calçotades

Diverses poblacions

De finals de gener a mitjans d'abril de 2026

Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi (entre el 17 de gener i el 23 d'abril) els catalans participem d'alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, dediquem almenys un cap de setmana a gaudir d'una menjada de calçots amb els amics o amb la família.

Mediateca

Llibres

Fêtes de l'Ours en Vallespir

Fêtes de l'Ours en Vallespir

Robert Bosch

Éditions Trabucaire

Aquest és el primer intent de reunir, en un mateix volum, informació relativa a les Festes de...

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

David Abulafia

Veles i Vents Edicions

Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla per la...

100 coses que cal saber de la cultura festiva popular catalana

100 coses que cal saber de la cultura festiva popular catalana

Bienve Moya i Domenech

Edicions Cossetània

Balls, bestiari festiu, les festes majors més característiques, les festivitats més destacades i...

Articles

Els foguerons de Sant Antoni. La revetlla mallorquina Sa Pobla a Gràcia
Tradició i modernitat a la festa de Sant Antoni Abat

Tradició i modernitat a la festa de Sant Antoni Abat

Josep Terrassa Flaquer

Revista Cap Vermell

La Festa dels Tres Tombs. Del ritual a la Federació

La Festa dels Tres Tombs. Del ritual a la Federació

Xavier Orriols i Sendra

Festes.org

Revistes

Memòria obrera i cultura popular

Memòria obrera i cultura popular

Diversos autors

Associació Caramella

El tema central d'aquest número de la revista són algunes de les expressions populars del...

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

Diversos autors

Publicacions de la Universitat de València (PUV)

Els professors Antonio Ariño i Pedro García han estat els responsables de coordinar el...

Vídeo / DVD

L'Entrà de la Flor

L'Entrà de la Flor

Diversos autors

Ajuntament de Torrent

En aquest DVD, editat per Pyrene PV, una entitat especialitzada en documentals etnogràfics, en...

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. Participa en el ball, la festa, dóna les mans al teu germà. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.

Vicent Andrés Estellés
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Festes.org és aquell portal que emmagatzema la memòria del patrimoni festiu dels Països Catalans. Però abans que un arxiu i un recurs on acudir quan cal tractar temes tractats de manera minoritària, és també un punt divulgatiu de primer ordre, seriós i que permaneix en el temps tot i ser en format electrònic.

Daniel Vilarrúbias Daniel Vilarrúbias

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Etiquetes

Més etiquetes