Hesta d'eth har a Arties

Hèsta deth Taro

Arties, Naut Aran (la Vall d'Aran)

Arties celebra la festa de Sant Joan al voltant del Taro, un tronc d'avet enorme al qual es cala foc i s'arrossega pels carrers i places del poble, en un trajecte esbojarrat i festiu que es desenvolupa entre la música i els crits dels joves que salten amb excitació per damunt de les seves flames.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Fogueres de Sant Joan a Alacant

Les Fogueres de Sant Joan

Alacant (l'Alacantí)

24 de juny de 2026

La ciutat d'Alacant celebra, pels volts del 24 de juny, una de les seves festes més importants, la de les Fogueres de Sant Joan. La celebració, que té les seves arrels en les piles d'andròmines que es cremaven durant la nit màgica, ha adoptat el model de les falles de València i s'ha convertit en un element més de la projecció turística de la ciutat.
Cercavila de foc a Reus

Cercavila de Foc

Reus (el Baix Camp)

23 de juny de 2026

Cada any durant la Nit de Sant Joan, els carrers del nucli antic de Reus viuen la Cercavila de Foc, un acte que destaca per ser un dels correfocs històrics de Catalunya i per ser protagonitzat per la Cabra, una emblemàtica figura de bestiari dissenyada especialment per a interactuar amb el públic.

Revetlla de Sant Joan a Artés

Revetlla de Sant Joan

Artés (el Bages)

22 i 23 de juny de 2026

Dues guites, un grup de dimonis i bruixes, un ball de bastons amb foc i l’encesa d’una gran bóta de vi carregada de pirotècnia són els grans protagonistes del Correfoc de la Nit de Sant Joan d’Artés, una celebració històrica, nascuda a principis dels anys vuitanta en aquest poble de la comarca del Bages.

Nit de Sant Joan a les platges de La Safor

Nit de Sant Joan

Xeraco (la Safor)

23 de juny de 2026

Cada 23 de juny a la nit, les platges de La Safor s'omplen de famílies i grups d'amics que, reunits al voltant d'una petita foguera, esperen que siguin les 12 per poder executar el ritus de la jornada: saltar set vegades les onades per demanar un desig.
Festa Major i Ball de les Rentadores de Riu de Cerdanya

Festa major i Ball de les Rentadores

Riu de Cerdanya (la Cerdanya)

Fins al 25 de juny de 2026

Riu de Cerdanya celebra la festa de Sant Joan amb foc, aigua i un ball únic en la nostra geografia: el Ball de les Rentadores. El ball, que simula l'alegre trobada entre dos sagals i un grup de noies que està rentant la roba, acaba amb una mena de «baptisme festiu i popular» al voltant del safareig públic del poble.
Baixada de la Font de Sant Patllari

Baixada de la Font de Sant Patllari

Camprodon (el Ripollès)

22 de juny de 2026

Cada any pels volts dels solstici d'estiu, i en el marc de la festa major, Camprodon viu una de les seves tradicions festives més estimades: la Baixada de la Font de Sant Patllari. Els joves s'enfanguen a la font i, al crit de «Volem aigua!», recorren els carrers del poble cantant i ballant, mentre reben les trombes d'aigua que els veïns els llancen des de balcons i finestres.
Baixada de falles al Pont de Suert

Baixada de falles

El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)

23 de juny de 2026

Celebrada en el marc de la revetlla de Sant Joan, la baixada de falles del Pont de Suert es caracteritza i singularitza, respecte a altres baixades del foc solsticial del Pirineu, pels trucs i esquelles que els fallaires fan sonar durant tot el recorregut.
Es Be de Sant Joan

Es Be de Sant Joan

Ciutadella (Menorca)

20 i 21 de juny de 2026

Un dels elements més característics de les Festes de Sant Joan de Ciutadella és un gran anyell blanc, anomenat Es Be de Sant Joan, que és ritualment preparat, guarnit i passejat pels carrers de la ciutat el cap de setmana anterior a la festa.
Festa de Sant Joan a Maó

Festa de Sant Joan

Maó (Menorca)

23 de juny de 2026

Com en d'altres localitats de la zona del llevant menorquí Maó celebra la Festa de Sant Joan amb el foc del fester i amb la sàtira dels diables i dels bujots, unes figurotes fetes de palla o de pedaços de roba vella que s'exhibeixen públicament per satiritzar determinats aspectes de la vida local.
Festa Major i Falles a Alins. Foto: Oscar Rodbag

Festa major

Alins (el Pallars Sobirà)

Del 20 al 24 de juny de 2026

La baixada de falles d'Alins el dia de la revetlla de Sant Joan es va tornar a reprendre ara fa uns vint anys, després d'una època en què es va deixar de practicar. Encara que no siguin molt conegudes, les falles d'Alins apleguen, any rere any, un gran nombre de visitants la nit de Sant Joan.

Les Falles

Andorra la Vella

23 de juny de 2026

Andorra celebra la revetlla de Sant Joan fent giravoltar unes falles enceses amb el foc sagrat del Canigó. Any rere any, els pobles de totes les parròquies es veuen envaïts per unes boles de foc que giravolten sense aturador i que anuncien l'arribada de la festa nacional dels Països Catalans.
Aplec del Canigó

Aplec del Canigó

Refugi dels Cortalets, Taurinyà (el Conflent)

20 i 21 de juny de 2026

Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d'un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.

És temps de…

La Flama del Canigó

La Flama del Canigó

Diverses poblacions

22 i 23 de juny de 2026

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

Ramellet de Sant Joan

Ramellet de Sant Joan

Diverses poblacions

Del 20 al 23 de juny de 2026

Un dels costums propis de la diada de Sant Joan en moltes poblacions catalanes, especialment al Pirineu i altres zones muntanyoses, és l’elaboració d’un ram amb diverses herbes que, segons la tradició, té la virtut de protegir i portar bona sort.

Mediateca

Llibres

Les falles del Pirineu. L'Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà

Les falles del Pirineu. L'Alta Ribargorça i el Pallars Sobirà

Sebastià Jordà Ruiz, Oriol Riart Arnalot

Pagès Editors S.L

Avui per avui, la vetlla de Sant Joan és quan se celebra la festa del foc per excel·lència....

Calendari de festes amb aigua

Calendari de festes amb aigua

Manel Carrera i Escudé

Botarga Produccions

Aquest llibre recull prop de dues-centes festes populars del calendari tradicional que estan,...

Solsticis

Solsticis

Diversos autors

Garsineu Edicions

Falles, festes i creences populars de Sant Joan i de Nadal a través de les fitxes de treball de...

Articles

Un foc purificador: la Flama del Canigó en la nit santjoanenca. El testimoni de Francesc Comte (segle XVI)
Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès

Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès

Roser Reixach i Brià

Associació Caramella

Sant Joan Gloriós: passar pel roure a la Badalona de mitjan segle XX
La Nit de Sant Joan

La Nit de Sant Joan

Heribert Masana i Soler

Festes.org

Revistes

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Argo. Revista del patrimoni i la cultura marítima

Diversos autors

Museu Marítim de Barcelona

Revista editada pel Museu Marítim de Barcelona que pretén exposar i difondre la cultura i el...

Dossier: L'aigua

Dossier: L'aigua

Diversos autors

Editorial Gavarres

Útil, humil, preciosa i casta. D'aquesta manera definia la ‘germana aigua' Sant Francesc d'Assís...

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

La tradició és la il·lusió de la permanència

Woody Allen
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Etiquetes

Més etiquetes