Festes del Port

Llançà (l'Alt Empordà)

Pels volts del 16 de juliol, Llançà celebra les Festes del Port, un conjunt de celebracions dedicada a la protectora de la gent del mar que consisteix en una processó de la Mare de Déu del Carme pel port i diverses activitats relacionades amb la cultura marítima per a petits i grans.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de Santa Magdalena

Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)

Del 15 al 22 de juliol de 2026

Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.
Festa de Santa Margarida a Felanitx

Festa de Santa Margalida

Felanitx (Migjorn)

19 i 20 de juliol de 2026

Felanitx celebra, a mitjans de juliol, dos dies de festa en honor a la seva patrona, Santa Margalida. Les festes destaquen per la sortida del Ball dels Cavallets, els caparrots i els gegants d'aquesta població.

Festa del Carme a l'Estartit

Festa del Carme

L'Estartit, Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

16 de juliol de 2026

L'Estartit celebra, cada 16 de juliol, una festa dedicada a la Mare de Déu del Carme que consisteix en el passeig, primer per terra i després per mar, d'una imatge de la Verge que en tot moment va acompanyada, durant la seva sortida anual, per música de cobla.
Cavalcada de la Ceràmica de Manises

Festes patronals

Manises (l'Horta Sud)

Fins al 19 de juliol de 2026

Manises celebra les seves festes patronals amb la terrissa i la ceràmica com a grans protagonistes. Hi destaca la Cavalcada de la Ceràmica, una insòlita desfilada de carrosses durant la qual els fabricants reparteixen milers de peces de ceràmica, l'escuradeta, entre els assistents.

Festa del Carme

L'Escala (l'Alt Empordà)

16 de juliol de 2026

L'Escala celebra, cada 16 de juliol, una festa en honor a la patrona de la gent del mar que gira al voltant del passeig anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, que es complementa amb l'art d'elaboració de catifes de sal de tots els colors i amb un homenatge festiu a la gent gran.

Festes del Carme

L'Ampolla (el Baix Ebre)

Del 15 al 18 de juliol del 2026

Amb motiu de la diada a la Mare de Déu del Carme, la localitat marinera de l'Ampolla celebra la tradicional processó marítima nocturna i l'espectacular castell de focs aquàtic, un esdeveniment que suposa un punt i apart en el calendari festiu anual dels mariners i navegants locals.
Festa del Batre a Sant Climent de Peralta

Festa del batre

Sant Climent de Peralta, Forallac (el Baix Empordà)

19 de juliol de 2026

Cada estiu els veïns de Sant Climent de Peralta i d'altres pobles del voltant reviuen el tradicional ritus de la sega i la batuda, en el marc d'una celebració que pretén mostrar als que s'hi acosten com es feien abans aquestes tasques típiques de la pagesia catalana.

Festes del Quadre de Santa Rosalia

Torredembarra (el Tarragonès)

Fins al 15 de juliol de 2026

La vila de Torredembarra celebra, cada 14 i 15 de juliol, una celebració votiva en honor a Santa Rosalia, una santa d'origen italià a qui s'atribueix la virtut de fer desaparèixer la pesta del poble al segle XVII. La festa compta amb la participació de l'extensíssim seguici popular d'aquest municipi tarragoní.
Festa Major de la Riera de Gaià

Festa major

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2026

Cada any pels volts del 20 de juliol, la Riera de Gaià celebra la festa major en honor a la seva patrona, santa Margarida. Amb unes arrels llegendàries molt antigues, la festa destaca per la intensitat dels seus actes de pirotècnia i castells, i se singularitza per l’Entremès de Santa Margarida, una breu representació itinerant de teatre de carrer en què una nena aconsegueix domar el temible Drac de la vila.

Festa Major de Sant Martí Sarroca

Festa major

Sant Martí Sarroca (l'Alt Penedès)

Del 17 al 20 de juliol de 2026

La Festa Major de Sant Martí Sarroca es celebra cada any el tercer cap de setmana de juliol amb un programa d'actes divers que inclou exposicions culturals, campionats de tot tipus d'esports, castells, menjars a la fresca, balls de nit, concursos de truites i alguna sorpresa d'última hora...

Festa major

Taüll, La Vall de Boí (l'Alta Ribagorça)

Del 17 al 19 de juliol de 2026

Cada tercer cap de setmana de juliol, Taüll celebra la seva festa grossa amb la tradicional baixada de falles, el ball de festa major i els populars Ball Pla i Ball de Sant Isidre, que compten amb la participació de la gent del poble, de tota la Vall de Boí i d'altres indrets d'arreu del país.
Fira del Circ de La Bisbal d'Empordà

Fira de circ al carrer

La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)

17, 18 i 19 de juliol de 2026

Durant tres dies la vida dels carrers i les places de la Bisbal s'il·lumina amb el somriure dels pallassos i el vol impossible del trapezi. Un festival per recórrer la vila al ritme de la música de circ i per redescobrir la màgia i la genialitat dels artistes que treballen al carrer.

Són protagonistes

Drac de Santa Margarida de la Riera de Gaià

Drac de Santa Margarida

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2026

Nascut l'any 2011 per iniciativa del Ball de Diables i els Timbalers de la Santa Creu, el Drac de la Riera de Gaià és una figura polifacètica. Tant pot demostrar la seva ferotgia amb unes imponents enceses durant els correfocs, com mostrar-se dòcil quan la santa l'amansa durant l'entremès que protagonitza el dia central de la festa major.

Els Cavallets

Felanitx (Migjorn)

19 i 20 de juliol de 2026

Els Cavallets de Felanitx és un conjunt de danses rituals l'origen del qual es remunta al segle XVII. El formen set infants d'edats compreses entre els 10 i els 13 anys, dels quals 6 duen una figura de cavall passada pel cos i l'altre és la dama, que sol ser una nina que duu un capell vermell i un ramellet d'alfabeguera.

Ball de Diables

Torredembarra (el Tarragonès)

14 de juliol de 2026

El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.
Ball de Diables de la Riera de Gaià

Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

17, 19 i 20 de juliol de 2026

Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.

És temps de…

La Mare de Déu del Carme

Diverses poblacions

16 de juliol de 2026

La Mare de Déu del Carme, Maria del Carmel o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a la costa catalana pels volts del 16 de juliol. D'on prové el culte a aquesta marededéu vinculada al mar?

Toquen a córrer

Diverses poblacions

Juny-juliol de 2026

Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, un ball molt alegre i animat, en què persones de totes les edats es barregen, s'agafen, s'abracen i es posen a córrer, saltant amb eufòria.

Mediateca

Llibres

Museu Ceràmica Manises

Museu Ceràmica Manises

Diversos autors

Museu Valencià d'Etnologia

La publicació ha estat elaborada per especialistes, entre ells la directora del Museu i...

Circ contemporani català : l'art del risc

Circ contemporani català : l'art del risc

Jordi Jané i Romeu

Triangle Postals, S.L

El llibre proposa una mirada sobre els artistes i els espectacles que, en els darrers trenta anys,...

El rebost. Adobs, conserves, confitures i licors a Catalunya

El rebost. Adobs, conserves, confitures i licors a Catalunya

Dolors Llopart i Puigpelat

Editorial Alta Fulla

Aquest és el primer llibre en català dedicat exclusivament a l'art de la conservació dels...

Articles

Els sants patrons de la mar

Els sants patrons de la mar

Josefina Roma Riu

Agrupació d'Estudis Científics i Culturals

El culte a la Verge del Carme en les poblacions del litoral dels Països Catalans

Una societat no està constituïda només per la massa d’individus que la componen, pel territori que ocupen, per les coses que utilitzen, pels moviments i actes que realitzen, sinó, abans que res, per la idea que es fa de si mateixa

Émile Durkheim
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Festes.org és una magnífica i imprescindible eina per a tenir a l’abast gran quantitat d’informació de fons rigorosa i de les notícies i novetats de tots els àmbits de la cultura d’arrel. Una eina que s’ha mantingut actual i actualitzada constantment. Personalment, per la meva tasca de responsable dels actes tradicionals de les festes de la ciutat de Barcelona, Festes.org és un instrument molt útil que ha facilitat i ha enriquit la meva feina i, per altra banda, que m’ha servit per a donar a conèixer tots els projectes, personals i col·lectius, en els que he estat implicat.

Xavier Cordomí Xavier Cordomí

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

Els reculls de festes i llegendes, de rondalles i mites ara són l'única porta oberta per comprendre les vivències espirituals dels nostres avantpassats. Per això és tan important la feina d'En Manel Carrera i de Festes.org en la comprensió d'aquesta realitat. Sense ells, el nostre univers seria molt més pobre i ens costaria encara molt més saber qui som i d'on venim. Gràcies, Manel, per la teva gran tasca i per ajudar-nos a mirar-nos encara avui dia en els múltiples miralls de l'ésser.

Jordi Bilbeny Jordi Bilbeny

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Etiquetes

Més etiquetes